Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Giovanni Battista Bononcini
Música
Compositor italià.
Fou violoncellista i compositor de la cort de Viena des del 1699 A Londres 1720 collaborà amb Händel, però hi rivalitzà aviat a causa de les òperes Griselda, Crispo , 1722, dotades d’una sensibilitat nova en la qual influí Alessandro Scarlatti
Filemó
Teatre
Comediògraf grec.
Integrat en la “comèdia nova”, com Menandre, amb qui sovint rivalitzà, desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes En resten fragments de les comèdies, algunes de les quals foren imitades per Plaute Émporos a Mercator, Thēsaurós a Trinummus i Fásma a Mostellaria
Jimmie Lunceford
Música
Nom amb què és conegut el director d’orquestra de jazz nord-americà James Melvin Lunceford.
Entre el 1927 i el 1940 dirigí una orquestra que durant uns quants anys rivalitzà amb les de CBasie i DEllington, especialment gràcies als arranjaments del seu trompetista, Sy Oliver Amb aquesta formació desenvolupà una forma rítmica original, basada en l’accentuació dels temps parells
Pietro Chiari
Literatura italiana
Teatre
Novel·lista i dramaturg italià.
Jesuïta, ensenyà retòrica a Mòdena Establert a Venècia, publicà novelles La ballerina onorata , 1714 La cantatrice per disgrazia , 1754 La commediante per fortuna , 1755, etc i, sobretot, estrenà obres teatrals en les quals rivalitzà amb Goldoni sense excessiva fortuna L’avventuriere alla moda 1749, Schiava cinese 1753, Il filosofo veneziano 1754, etc
Jacques-Fromental Halévy
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor francès d’origen jueu Jacques-Fromental-Élie Lévy.
Estudià amb Cherubini a París Influït per Gluck i per Spontini, rivalitzà amb Meyerbeer com a autor d’òperes de gran espectacle, com La Juive 1835 estrenada a Barcelona el 1859, Charles VI 1843, etc També escriví òperes còmiques, com Le val d’Andorre 1848, Le nabab 1853, etc Fou mestre de Gounod, de V Massé i de Bizet
Àtal I
Història
Rei de Pèrgam (241-197 aC).
Es nomenà rei després de la seva victòria sobre els gàlates recordada en les escultures de gàlates moribunds, de l’escola de Pèrgam Mantingué una bona relació amb Roma i l’ajudà en la primera i la segona guerra macedònies contra Filip V Sota el seu regnat, Pèrgam rivalitzà amb Alexandria com a centre cultural, recolzat en la tradició de la ciència jònica
Crates de Mal·los
Filosofia
Gramàtica
Gramàtic i filòsof estoic grec.
Obrí una escola a Pèrgam que rivalitzà amb la d’Alexandria Cosmòleg i geògraf, manifestà una tendència vers l’especulació enfront de la investigació alexandrina En el camp gramatical fou partidari de la teoria de l' anomalia i contrari a la teoria de l' analogia , defensada per Aristarc de Samotràcia Fou comentarista d’Hesíode, d’Eurípides i sobretot d’Homer
mitraisme
Religió
Religió mistèrica de Mitra
.
Pot ésser entesa com un desenvolupament particular de la religió persa antiga, en el sentit d’un sincretisme iranicobabiloni D’origen irànic, arrelà en les comunitats perses de l’Àsia Menor després de la conquesta macedònica, a través d’elles s’estengué a Roma i a tot l’Imperi ràpidament i arribà a constituir una religió oficial —identificada amb el culte al déu Sol— que rivalitzà fortament amb el cristianisme
Concurs Mare de Déu del Carme
Pesca esportiva
Concurs de pesca celebrat anualment a Barcelona.
Organitzat des de fa més de setanta-cinc edicions per la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona, es tracta d’un concurs obert de pesca de mar costa que rivalitzà durant anys amb el Concurs de la Mercè El fet que es passés a fer dins la zona de pesca controlada que la mateixa societat administrava a l’espigó del port de Barcelona li feu perdre potencial
Otó II
Història
Emperador romanogermànic (973-983, associat a l’imperi el 967).
Rei de Germània i d’Itàlia 961 Fill d’ Otó I i d’Adelaida Es casà 972 amb Teòfana, filla de l’emperador bizantí Romà II Rivalitzà amb els emperadors bizantins i prengué el títol d’ imperator romanorum , que aquells reivindicaven El 981 passà a Itàlia i feu matar per sorpresa un gran nombre d’enemics seus a Roma, la qual cosa li valgué el sobrenom de Sanguinari Lluità amb poca fortuna amb grecs i sarraïns a Calàbria