Resultats de la cerca

Antoni Solà, escultor neoclàssic, realitza Daoíz y Velarde, obra amb fortes connotacions romàntiques

Antoni de Bofarull i de Brocà edita Los trobadors nous, recull de poesies romàntiques de la Renaixença

Estudià les llengües vod, mokzamordvina, khantí i mansí, i recollí cançons i rondalles a Carèlia i a Íngria Amb el pseudònim d' Oksanen escriví poesies romàntiques i patriòtiques

Es formà a Madrid i París 1935, i s’establí després a Barcelona En un estil relacionable amb el d’EGrau i Sala, conreà escenes romàntiques i illustrà llibres Posteriorment evolucionà cap a un tachisme colorista i amable

Assolí una gran fama per la seva interpretació de les primeres obres teatrals romàntiques Residí molts anys a Catalunya, i actuà alguns cops en teatre català el 1861 estrenà Una noia com un sol , de Francesc Vidal i Torrent

Basant-se en l’escola de Barbizon francesa i en la tradició neerlandesa, vers el 1855 inicià l' escola de la Haia , origen de la renaixença artística de l’Holanda contemporània Pintà paisatges amb certes reminiscències romàntiques, i, sobretot, interiors d’esglésies

Contribuí a la restauració de la grafia occitana clàssica La seva obra, impregnada dels ideals laics de la Tercera República Francesa, manifesta influències romàntiques i parnassianes Lo Terrador ‘El terrer’, 1895, La cançon occitana 1908, Lo Romancero occitan 1914, Las oras cantairas 1931

Fou catedràtic i director de l’institut de segon ensenyament de Barcelona De primer romàntic exaltat, evolucionà cap a un estil més moderat Publicà traduccions d’obres romàntiques italianes i franceses, el Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850 i tractats de gramàtica francesa

Inscrit dins les últimes manifestacions romàntiques, en els seus Griechenlieder ‘Cants dels grecs’, 1821-24 exaltà la lluita dels grecs per llur independència Excellí, però, amb els seus cicles de poemes d’inspiració popular Die schöne Müllerin ‘La bella molinera’ i Die Winterreise ‘El viatge d’hivern’, musicats per Franz Schubert

Després d’escriure novelles històriques romàntiques, com Dies irae 1882, el 1885 publicà Revolution der Literatur , manifest naturalista Participà en aquest moviment a través de la revista Die Gesellschaft , amb novelles com Grossenwahn ‘Deliri de grandesa’, 1888 i amb la creació a Berlín del teatre Freie Bühne ‘Escena lliure’ Escriví també drames, assaigs històrics, etc