Resultats de la cerca

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i prosista precís i luxós, i…

Els seus pares, músics, s’installaren a Miami el 1974, per motius polítics Allà compongué per als millors salseros , com Ray Barretto i Tito Puente Començà a ser conegut com a cantant del grup Fania All-Stars i amb Willie Colón Assolí l’èxit internacional amb Siembra 1977, que inclou la famosa Pedro Navaja , versió de Mack the Knife És un dels cantants i compositors que ha donat contingut a les cançons de salsa i ha allunyat aquest gènere de la seva imatge frívola També ha compost balades commovedores Les seves lletres reflecteixen la duresa de la realitat dels hispanoamericans als EUA Ha…

Graduat a l’escola de cinematografia de Göteborg, els seus primers llargmetratges Gitarrmongol ‘El mongoloide de la guitarra’, 2004 i De ofrivilliga ‘Els involuntaris’, 2008 li donaren una projecció notable, i amb el curt Händelse vid bank ‘Incident en un banc’, 2010 guanyà l’Os de Plata del Festival de Berlín al millor curt Després de Play 2011, premi de cinema del Consell Nòrdic, 2012 i Force Majeure 2014 El 2017 estrenà The Square , una sàtira surrealista sobre les societats desenvolupades i opulentes de l’Occident actual que guanyà la Palma d’Or de Canes, i el 2022  Triangle of Sadness ,…

El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà principalment en l’…

Defensa format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà fins la temporada 2001-02, posteriorment formà part del Martorell Futbol Sala 2002-04 i del Marfil Santa Coloma des de la temporada 2004-05 Guanyà dues Copes de Catalunya 2000, 2004 Aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 1999-2000 i la 2007-08, categoria en la qual ha jugat nombroses temporades Ha format part de la selecció catalana

Debutà el 1992 com a membre del club Pratenc Associació d’Atletisme El 1993 rebé una beca per a accedir al CAR de Sant Cugat, on restà intern tres anys Guanyà una medalla d’or en salt de llargada als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Aconseguí també una medalla de bronze en triple salt als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 La seva millor marca en salt de llargada enpista coberta és de 7,17 m, mentre queen pista descoberta és de 7,58 m Es retirà el 2000 L’any 2006 se li atorgà la medalla de bronze al mèrit esportiu

Pivot Fitxà pel FC Barcelona 2007-10 procedent del Balonmano Valladolid i guanyà dues Copes del Rei 2009, 2010, una Copa Asobal 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2009, 2010 Fou campió del món 2005 i subcampió d’Europa 2006 amb la selecció espanyola, amb la qual també guanyà la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Especialitzat en gimnàstica artística, fou campió de Catalunya i d’Espanya júnior 2008 En categoria absoluta fou campió d’Espanya de barra 2009 i d’anelles 2012 Formà part de la selecció espanyola en dos europeus 2009, 2012, un Mundial 2011 i els Jocs Olímpics de Londres 2012 L'any 2016 aconseguí la medalla de plata en el Memorial Joaquim Blume-Trofeu Ciutat de Barcelona

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver, de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en la categoria de 66 kg 2009 Guanyà deu vegades el títol de campió de Catalunya sènior 1998-2002, 2004-09 Assolí diversos títols individualment i collectivament amb el seu club i representant la Federació Catalana de Lluita Disputà Campionats d’Europa i Mundials, a més de competicions com el torneig internacional Henry Deglane Fou designat esportista d’elit pel Consell Català de l’Esport