Resultats de la cerca

Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos anomenats mig de melé i mig d’obertura, quatre tres-quarts i un defensa La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscillar entre 400 i 440 gr El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol anomenada també zona de marca , que allarga el terreny un màxim…

Segons una definició que ha fet fortuna, cada equip hauria d’estar compost pels jugadors següents “Vuit de forts i actius, dos de lleugers i astuts, quatre d’alts i ràpids i un que és model de flegma i sang freda És la proporció ideal entre els homes” Es juga amb una pilota ovalada que té les dimensions següents una longitud de l’eix major entre 280-300 mm, un perímetre major entre 760-790 mm i un perímetre menor entre 580-620 mm El pes ha de ser d’uns 400-440 g, i la pressió, de 9,5-10 lliures per polzada quadrada o 0,67-0,70 kg per centímetre quadrat La pilota es trasllada de mà en mà entre…

La competició nasqué arran de la petició feta pel club alguerès Amatori Rugby Alghero de jugar a la Lliga Catalana Els clubs que la jugaren foren l’Amatori, el Club de Rugbi Sanglars de Torroella, el Club Natació Poble Nou – Enginyers, el GEiEG, el Químics i el Tarragona

Fou fundat el 1986 com un equip universitari per Jordi Grima, que també exercí les funcions d’entrenador La seva inscripció a la federació catalana no arribà fins la temporada 2000-01 Jugà primer al camp del Cornellà fins que signà un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per a utilitzar el camp de la Teixonera Des del 2004 disposa d’equips en les categories inferiors

Fundat el 1969, fou impulsat per alumnes del collegi La Salle Bonanova Des del seu naixement disputà competicions de la federació d’àmbit català i espanyol El primer terreny de joc fou el camp d’esports de La Salle i posteriorment passà al camp de la Foixarda de Montjuïc Entre altres títols, guanyà quatre Campionats de Catalunya i sis Copes Catalanes El 1985 fou un dels primers clubs d’Europa a crear una secció de rugbi femení

Fundat el 1921, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi Fins el 1929 competí en la màxima categoria catalana i estatal Guanyà els Campionats d’Espanya i de Catalunya 1925 Juntament amb altres clubs locals, com l’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc, l’Esport Ciclista Sant Andreu i l’Agrupació Atlètica Vida, el 1925 crearen la Unió Esportiva Sant Andreu

Hereu de l’anterior torneig de les Cinc Nacions que enfrontava els equips d’Anglaterra, França, Escòcia, el País de Galles i Irlanda, prengué aquesta denominació l’any 2000 quan l’equip d’Itàlia s’incorporà a la competició

Fundat l’any 1986, fou impulsat per alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona que estudiaven a Sabadell El 1995 creà una escola de rugbi, i diversos equips de categories inferiors guanyaren el Campionat d’Espanya en diverses ocasions Amb el temps la iniciativa es consolidà i el 2010 el club tingué un equip sènior masculí a primera divisió espanyola i un altre a primera divisió catalana, així com un equip femení que disputà el Campionat de Catalunya Té uns 300 associats Juga a l’estadi municipal de la Guinardera

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del…

El seu nom, segons la versió mes divulgada, es deu al fet que els terrenys són en una antiga pedrera de Montjuïc que des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el XIX fou explotada per la família Foixart Tot i així, el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona identifica el camí de la Foixarda amb la presència d’un arbust anomenat foixarda que creix per la rodalia En tot cas, la seva construcció tingué relació amb la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics de l’any 1924 Els promotors del projecte pensaren construir-hi el que havia de ser l’Estadi Català, un camp amb capacitat per a 35000…