Resultats de la cerca

Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra

Es proclamà campió d’Espanya de 20 km 1965 i tres vegades de 50 km 1966, 1967, 1968 També fou campió de Catalunya de 30 km marxa 1967, 1968 Competí diverses vegades amb les seleccions espanyola i catalana

Fou diverses vegades alcalde d’Olot i membre del Centre Catalanista 1889 Publicà Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura 1905, El Prat de les Indianes 1910, El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot 1912 i Casolanes 1918 Collaborà en la premsa local fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic i un apassionat adversari de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans

Professor de vol de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, obtingué el títol de pilot sense motor l’any 1934 L’any següent obtingué el de pilot amb motor a l’aeròdrom Canudas, essent un dels pilots més joves de Catalunya El 1949 s’incorporà a l’Aeroclub de Sabadell, on el 1952 començà a exercir de professor de vol Amb 15738 h de vol, instruí més d’un miler d’alumnes Fou distingit amb el diploma Paul Tissander 1982 i amb el guardó Perfil d’Or 1998

Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles…

L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari

Vida Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un llenguatge entre expressionista i descriptiu…

Germà de Josep , de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes…

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889 Subdirector de l’observatori astronòmic de Manila, és autor, entre altres, de Cartas de China y Japón 1892, La sismología en Filipinas 1895, The rainfall in the Philippines 1907-14, Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología 1908-17 i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 1927