Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el fanal Conica

Formada al Club Medina de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues Lligues 1974, 1975, passà al CV Cornellà el 1976 El 1979 jugà la Recopa d’Europa, la primera que disputava un equip estatal de vòlei femení Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà a causa de la fusió del seu club amb el RCD Espanyol el 1982 Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 i una Lliga 1985, i disputà la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Formà part de la selecció espanyola més de noranta vegades i…

Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1948, 1949, amb Montesa Com a arquitecte, s’encarregà de la remodelació de l’Anella Olímpica de Montjuïc 1984

Fou quatre vegades campió d’Espanya de trial 1969-72, una vegada subcampió 1973 i dues subcampió d’Espanya de Motocròs Participà en el Ralli París-Dakar Disputà dues edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1984, 1986 formant equip amb Antonio García Lasheras i José M Martinell Participà en diferents competicions de motociclisme, com els Sis Dies d’Enduro o els Scottish de trial Formant equip amb Xavi Riba, fou campió d’Espanya de resistència

Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta

Fou campió d’Espanya de dobles amb Santi Fisas dues vegades 1981, 1985 Després participà en torneigs de veterans, i, des del 1987, es dedica a la gerència de clubs de golf, com el Raimat Golf Club

Fou atleta del Reial Club Deportiu Espanyol i del SEU de Barcelona, i es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1944 i de decatló 1945 També fou subcampió 1946 i tercer 1947 de decatló Fou president de la Federació Catalana d'Atletisme 1966-68

Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del…

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax