Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
aldehid salicílic
Química
Líquid oliós, incolor, amb olor d’ametlles amargues, soluble en alcohol, èter i benzè, que bull a 197°C
.
Hom l’obté per la reacció de Reimer-Tiemann, a partir del fenol És emprat com a agent quelant en anàlisi química, en perfumeria i en la síntesi de la cumarina
alcohol salicílic
Química
Compost fenòlic que ocorre a la natura en forma de glucòsid (salicina) en diverses espècies de Salix i Populus.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua i els solvents orgànics, que es fon a 87°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per escalfament del fenol amb diclorur de metilè en medi fortament bàsic És emprat en medicina per al tractament tòpic del reumatisme Hom l’anomena també saligenina
àcid salicílic
Química
Hidroxiàcid carboxílic aromàtic que es presenta en forma d’agulles incolores de gust dolcenc que esdevé amarg, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 159°C.
Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la seva toxicitat
salicilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid salicílic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral
àcid fenol
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció fenol.
La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina,…
agent d’absorció
Química
Substància absorbent de les radiacions ultraviolades que hom afegeix a un producte, sigui per donar-li propietats protectores contra les esmentades radiacions (com és el cas dels productes antisolars), sigui per protegir-lo de la degradació fotoquímica que aquestes radiacions provoquen (cas, per exemple, dels materials plàstics).
Els agents d’absorció emprats de manera més corrent són derivats de la benzofenona, de l’àcid salicílic, de l’acrilonitril o del benzotriazole
salicilanilida
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí inodor i incolor, estable a l’aire però sensible a la llum, soluble en alcohol i benzè i poc soluble en l’aigua; es fon a 137°C.
Hom l’obté a partir de l’àcid salicílic i l’anilina i és emprat com a fungicida, especialment en el tractament de la tinya
callicida
Farmàcia
Substància que elimina els calls.
Sovint hom empra càustics més o menys lleugers, als quals és incorporat algun excipient apropiat, com l’anomenada mantega de paper o el collodió elàstic salicílic
Hermann Kolbe
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i Bunsen.
Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom