Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
aerobàcter
Biologia
Gènere de bacteris en forma de bacil, de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aeròbics, que fermenten la lactosa amb producció de 2,3-butandiol, també anomenat 2,3-butilenglicol.
Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals
rodospiril
Biologia
Bacteri gramnegatiu del gènere Rhodospirillum, de la família de les atiorodàcies, purpuris i sense grànuls de sofre, mòbils per cilis polars i en tirabuixó.
En anaerobiosi, són fotosintetitzadors facultatius, o bé quimiosintetitzadors o sapròfits
coagulasa
Biologia
Enzim produït per la majoria dels estafilococs patògens que coagula la sang, en presència d’un factor d’activació normalment existent en el sèrum.
Constitueix un mètode per a diferenciar els estafilococs patògens dels sapròfits
micrococcàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada per cocs aerobis o facultatius grampositius que s’agrupen en cadenes o raïms.
Són fonamentalment sapròfits de vida lliure Els membres més importants de la família són el micrococ i l' estafilococ
neissèria
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatius, aerobis o anaerobis, que morfològicament pertanyen al tipus diplococ.
Són heteròtrofs i poden ésser sapròfits o paràsits Les espècies més característiques són el gonococ i el meningococ Neisseria catarrhalis causa afeccions de tipus catarral
quitridials
Micologia
Ordre de ficomicets integrat per fongs unicel·lulars o de miceli reduït, sovint amb una membrana de quitina.
El tipus de reproducció més freqüent és la asexual, mitjançant zoòspores També presenten diversos tipus de reproducció sexual Habiten en medis aquàtics i són paràsits o sapròfits
brevibacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per petits bacils grampositius, més aviat curts, sovint pigmentats.
Són mòbils, amb flagels perítrics o, més rarament, amb un flagel únic Poden ésser aerobis o anaerobis facultatius, però només fermenten els sucres aeròbicament Viuen sapròfits al sòl, a les aigües continentals i a la mar
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
espiroquetals
Biologia
Ordre de bacteris unicel·lulars no fotosintètics amb cèl·lules extraordinàriament llargues, que s’enrotllen en espiral i atenyen de 30 a 500 μ.
Tenen axostil i es mouen descrivint corbes cap endavant i cap endarrera, però mantenint sempre llur estructura helicoide Habiten generalment a l’aigua bruta i corrompuda Hi ha bacteris sapròfits i paràsits patogènics responsables de malalties, com la sífilis, infeccions ictèriques, febres recurrents, etc L’ordre es divideix en la família de les espiroquetàcies i la de les treponematàcies
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina