Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…

Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables,…

Aquesta obertura del tub acústic pot presentar diferents formes, segons la variació del diàmetre interior d’aquest extrem del tub Les més freqüents són les que segueixen perfils lineals clarinets i les que s’obren sobtadament, seguint una corba exponencial, com passa en molts instruments de broquet trompeta, trombó D’altres s’obren al principi i s’estrenyen cap al final corn anglès La forma del pavelló influeix directament en l’espectre harmònic, és a dir, en el timbre i en la potència de so de l’instrument Això explica que instruments com les xeremies -tibles i tenores- hagin competit, des…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el…

Hi ha qui, per a referir-s’hi, empra el nom de l’instrument en plural, com ara família de les flautes de bec, i qui ho fa en singular, per exemple família del clarinet Per a anomenar un instrument concret de la família, se sol afegir al nom familiar el de la tessitura concreta que li és pròpia saxòfon soprano, saxòfon tenor, saxòfon baríton De vegades, però, alguns membres de la família tenen nom propi i així, per exemple, s’anomena viola el que, de fet, és un violí contralt, o flautí una flauta sopranino

Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista de la Cobla…