Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
La marededeu de Núria, segrestada
Segrest de la marededéu de Núria just abans de la celebració de la seva coronació canònica
Segrestada, a Olot, la farmacèutica Maria Àngels Feliu
És segrestada, a Olot, la farmacèutica Maria Àngels Feliu, que no serà alliberada fins el 27 de març de 1994
Detinguts els segrestadors de Maria Àngels Feliu
La Guàrdia Civil resol el cas de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu, segrestada el 20 de novembre de 1992 i posada en llibertat el 27 de març de 1994 El policia local d’Olot Antoni Guirado reconeix la seva culpabilitat i delata els seus socis, Ramon Ullastre i Montserrat Teixidor, un matrimoni de Sant Pere de Torelló a la casa del qual Feliu va romandre segrestada 492 dies, i un veí de Camprodon, Josep Lluís Paz Un cinquè membre de la banda, el també policia d’Olot Josep Zambrano, va morir el 1997 La investigació del cas continua oberta, ja que hi podria haver…
Ferran Soldevila i Zubiburu publica Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona
Ferran Soldevila i Zubiburu publica Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona, obra que és segrestada
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
Un altre detingut pel segrest de M.À. Feliu
La Guàrdia Civil continua l’operació pel segrest de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu A Sant Hipòlit de Voltregà és arrestat Sebastià Comas, un cambrer que era el segrestador que Feliu identificava amb el nom d’“Iñaki” i que per cansament va deixar en llibertat la segrestada També és detingut l’entrenador de l’equip de futbol de la UE Vic, Joan Manuel Pérez, el qual és deixat en llibertat sense fiança després de declarar
hort de Pontons
Pont
Construcció i obres públiques
Antiga sumptuosa alqueria del municipi de València, a Patraix, al SW de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del s. XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).
Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí de Ponzanelli adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó a la Glorieta i les Quatre Estacions als Vivers El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al s XX Mort Pontons, Felip V n'esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda
Natascha Kampusch
Sociologia
Presentadora de televisió austriaca, coneguda principalment pel seu segrest.
Filla de Brigitte Sirny i Ludwig Koch, fou segrestada el 2 de març de 1988 a Viena Captiva durant més de vuit anys, el 23 d’agost de 2006 aconseguí fugir aprofitant un descuit del seu segrestador, Wolfgang Priklopil, un enginyer electrònic vint-i-sis anys més gran que ella que se suïcidà en conèixer la fugida Durant el captiveri, visqué confinada en un forat de 2,5 m de profunditat i 6 m 2 de superfície situat al soterrani de la casa del raptor És autora de 3096 Tage ‘3096 Dies’, 2010, en què relata la seva experiència del segrest Després d’una breu experiència com a conductora…
Franca Rame
Cinematografia
Actriu italiana.
Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus muntatges i…
Andrzej Żuławski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi Jerzy…