Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
semantema
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, unitat significativa que expressa una idea i que pertany al lèxic d’una llengua, en oposició a morfema, que és tota unitat significativa que pertany a la gramàtica.
Tot semantema és susceptible de revestir diversos morfemes D’altres lingüistes prefereixen al terme de semantema el de lexema, que és la unitat de base de l’inventari illimitat i obert de formes significatives d’una llengua, que constitueix el seu lèxic Per a BPottier, semantema és el conjunt de trets distintius semàntics o semes sema específics, constants i denotatius d’un semema
classema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de B.
Pottier, conjunt de semes sema genèrics, constants i denotatius d’un semema semantema, virtuema
virtuema
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de B.Pottier, conjunt de semes variables i connotatius d’un semema, actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs.
Per exemple, en el semema del mot vermell , al conjunt de semes denotatius, genèrics classema i específics semantema , poden ésser afegits eventualment els semes vituals de “perill”, “partit polític”, “passió”, etc
categoria lèxica
Lingüística i sociolingüística
Categoria que es basa, només, en la significació dels mots, prescindint de les relacions que imposa la forma gramatical.
Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema
semema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de semes que constitueixen el contingut semàntic d’un lexema.
El terme és usat per molts lingüistes moderns, especialment per BPottier, per a designar el pla del significat de les unitats lingüístiques lexicals, en oposició a llur aspecte formal de significant, designat amb el terme de lexema Segons Pottier, un semema és integrat per un conjunt de semes genèrics, constants i denotatius, anomenat classema un conjunt de semes específics, també constants i denotatius, anomenat semantema i un conjunt de semes variables i connotatius —actualitzables per uns locutors en una combinació determinada del discurs—, anomenat virtuema
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots
molècula sintàctica
Lingüística i sociolingüística
Conjunt format per un semantema i un o més signes gramaticals, actualitzadors o nexes, sense els quals no podria funcionar dins una frase.