Resultats de la cerca

Assecat el braç del riu que la separava de la terra ferma durant la segona meitat del s XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova

Segons la descripció bíblica —reconstrucció ideal del primitiu jahvisme nòmada a partir de la realitat del temple posterior— era dividit per un vel que separava el sant dels sants i el sant

Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…

L’antic torrent d’Estadella , afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional El 1135 Ramon Berenguer III donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona Al començament del s XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrats desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929 entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina Durant la Segona República hom…

Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l’illa del…

L’actual església parroquial de Banyuls té els seus precedents en una altra església del mateix titular esmentada per primera vegada l’any 1091 L’església era situada aleshores a la riba meridional de l’estany que separava Banyuls de Sant Joan la Cella, en l’indret on hi havia el poble primitiu, al terme avui anomenat Vila Vella, un sector del qual rep el nom de Sant Andreu en record de l’emplaçament de l’església primitiva Probablement al segle XIV, en tot cas abans del 1411, el poble es traslladà al cim d’un turó pròxim per raons de defensa i potser també de salubritat L’actual…