Resultats de la cerca

En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El…

S’inicià en el cinema com a director de curtmetratges amb El ciego 1976, Patas en la cabeza 1985 i Las seis en punta 1987, entre d’altres El 1991 dirigí el seu primer llargmetratge, Vacas , i, posteriorment, La ardilla roja 1993, Tierra 1996, Los amantes del Círculo Polar 1998 i Lucía y el sexo 2001, Caótica Ana 2006, Habitación en Roma 2010, Ma, ma 2025, El árbol de la sangre 2018 i 8 2025 L’any 2003 tornà al documental amb La pelota vasca , una anàlisi sobre la situació política basca que generà controvèrsia per l’oposició dels sectors afins al PP i a l’Associació de Víctimes…

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio  de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum  Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà…

Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía española del…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del…

Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía y el…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…