Resultats de la cerca

Creada el 1950 per l’INI, disposa d’una planta integral a Avilés El 1973 es fusionà amb UNINSA, també de l’INI Afectada per pèrdues creixents des del 1975 es veié obligada a efectuar diversos plans de reestructuració amb el tancament d’algunes installacions La Felguera, Mieres, Moreda, reduccions de personal, ampliacions de capital, etc El 1985 tancà els Alts Forns del Mediterrani En privatitzar-se el sector 1997, passà a formar part del grup siderúrgic Aceralia , creat el mateix any

Es crea al port de Sagunt la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo

Inici de la campanya de la patronal per demanar la installació a Sagunt de la IV Planta Siderúrgica

Té els precedents en PT Ispat Indo, empresa fundada el 1976 a Sumatra Indonèsia per l’empresari indi Lakshmi Niwas Mittal Sadulpur, Rājasthān, 2 de setembre de 1963, que formà part del grup Ispat Industries, controlada pel seu pare El 1989 prengué el nom d’Ispat International i el 1995 se separà d’Ispat Industries Amb base a Trinitat i Tobago, al llarg dels anys següents absorbí o controlà diverses companyies siderúrgiques a Alemanya, Sud-àfrica, els Estats Units, Polònia, l’Índia, el Kazakhstan, França, Romania, la Xina, el Canadà, Ucraïna i el Líban, amb les quals formà…

Aquest havia creat una societat de construccions metàlliques el 1876, i el 1897 inaugurà uns forns d’elaboració d’acer a la fàbrica del Poblenou, de Barcelona El 1942, Torras promocionà la Siderúrgica Asturiana, a Avilés, amb procediments de la casa Krupp alemanya Participà igualment en la compra, per part de metallúrgics catalans, de Fàbrica de Mieres 1944 en un esforç d’obtenir primeres matèries Superà la crisi siderúrgica dels anys setanta, gràcies a una participació del Banc Industrial de Catalunya, el tancament de la planta industrial de Catalunya, el tancament…

Fou construïda a partir de les antigues installacions que Altos Hornos de Vizcaya posseïa al Port de Sagunt Camp de Morvedre i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué de començar un pla de reestructuració El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci Liquidada com a empresa el 1985, el 1986 la secció de laminació esdevingué Siderúrgica…

La crisi siderúrgica mundial l’afectà profundament i arrossegà fortes pèrdues En tornar els conservadors al poder el 1979, fou de nou reprivatitzada El 1983 les seves vendes foren de 5 399 milions de dòlars i ocupava 81 100 treballadors

La societat es desenvolupà extraordinàriament després de la Primera Guerra Mundial, sobretot quan representà una part dels béns alemanys confiscats a Lorena i a Luxemburg El 1966 era la 149a empresa mundial El 2001 arribà a un acord per a fusionar-se amb la francesa Ulsinor i l’espanyola Aceralia i crear Arcelor , posteriorment integrada a ArcelorMittal

Té el seu origen en installacions portuàries creades a partir del 1907, tres quilòmetres al nord del Grau de Morvedre port tradicional de la ciutat, que ha desplaçat, per a l’embarcament del mineral de ferro de Sierra Menera Aragó, traslladat a través d’un ferrocarril de via estreta, de 205 km de llargària, des d’Ojos Negros Aquesta primera activitat fou continuada amb la creació d’una planta d’enriquiment del mineral La presència del ferro i del port fou aprofitada per a una planta siderúrgica que la Companyia Siderúrgica del Mediterrani posà en activitat el 1923 La població, inicialment…

Fabricant i distribuïdora de tota mena d’articles d’acer, nasqué fruit de la reestructuració de l’Empresa Nacional Siderúrgica Ensidesa, que posteriorment esdevingué Corporación Siderúrgica Integral, i d’Altos Hornos de Vizcaya, al principi dels anys noranta Forma part d’Arcelor, líder mundial del sector de l’acer, juntament amb la luxemburguesa Acieries Reunies de Burbach-Eich Dudelange Arbed i Usinor supera els quatre mil milions d’euros de volum de vendes anuals i té prop de 20 centres productius a l’Estat espanyol