Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
silà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs de silici, de fórmula general Si n H2 n + 2, i de llurs derivats per substitució d’hidrogen anàlegs als hidrocarburs.
Hom els anomena anteposant al mot “silà” un prefix numèric que indica el nombre d’àtoms de silici presents en la molècula, tot seguint les regles habituals per a la nomenclatura dels seus derivats per substitució Bé que són coneguts els termes hidrogenats fins a n =6, únicament els dos primers són estables a temperatura ambient, a causa de la labilitat de l’enllaç Si-Si, a diferència del que ocorre en les cadenes carbonades Des d’un punt de vista químic, són agents reductors forts que s’inflamen espontàniament en l’aire, reaccionen explosivament amb els halògens i s’hidrolitzen fàcilment en…
silà
Química
El més simple dels hidrurs de silici.
És un gas d’olor desagradable, soluble en els solvents orgànics, que es condensa a -112°C És estable a temperatura ambient i es descompon lentament en l’aigua Hom l’obté per reducció del diòxid de silici amb hidrur d’alumini i liti a 150°C Troba aplicació en electrònica en el dopatge de semiconductors
Sila
Massís
Massís de la Itàlia meridional, que comprèn tot el NE de la Calàbria.
És constituït per materials cristallins i presenta una forma d’altiplà tallat bruscament sobre la vall del Crati al N Màxima altitud al Botte Donato 1 929 m És una regió plujosa i coberta de bosc on hom ha construït diversos pantans
M’Sila
Divisió administrativa
Wilāya d’Algèria.
La capital és M'Sila 132975 h 2008
silil
Química
Denominació sistemàtica del radical univalent H3Si-, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen.
El mot “silil” és emprat com a base de la nomenclatura dels radicals anàlegs originats a partir de derivats alquilats del silà Així, per exemple, CH 3 3 Si— és anomenat trimetilsilil
Mohamed Lakhdar-Hamina
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic algerià.
Pioner de la jove cinematografia algeriana i director dels noticiaris oficials, ha dirigit Le vent des Aurès 1965, Hassan Terro 1967, Décembre 1972 i Chronique des années de braise 1975, que obtingué la Palma d’Or al festival de Canes
Vinaya Pitaka
Primera secció del cànon pali Tipitaka).
Es centra en la disciplina monàstica basada en la sīla ‘òctuple senda noble’, noció íntimament lligada a la kusala kamma ‘acció hàbil, destra’, primer pas cap a la contemplació intuïtiva samādhi i la saviesa alliberadora paññā