Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Societat Catalana de Sociolingüística
Nom que adoptà el 2008 l’Associació de Sociolingüistes de Llengua catalana, anteriorment Grup Català de Sociolingüística, en esdevenir filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
N'és el president Joaquim Torres L’entitat té una delegació a Arenys de Mar
Gentil Puig i Moreno
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Professor honorari de la Universitat de Perpinyà i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat per la recerca demolingüística a la Catalunya del Nord Fou fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC
Joaquim Torres i Pla
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüista.
Fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC, que presideix des de l’any 2006, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans De formació sociològica, ha desenvolupat la major part de la seva recerca en el camp de la demolingüística, amb diverses recopilacions sobre els estudis demoscòpics de la llengua catalana, ha fet recerca en el camp de la transmissió lingüística intergeneracional i ha coordinat l’anàlisi de les Enquestes d’Usos Lingüístics de Catalunya i Andorra
Retalls de la vida econòmica i social segons algunes fatawa
Làpida funerària d’un alt funcionari de Tortosa, 7-1-961 PNTS / JeC A Catalunya, no tots els musulmans emigraren cap a Dār al-Islām després de la conquesta franca Sota l’autoritat dels comtes, comunitats musulmanes es van proveir d’una administració particular, amb consells i jutges, les investidures dels quals no eren reconegudes pels musulmans de l’Àndalus i del Magrib, com ho expressen diverses fatawa o consultes jurídiques Un extret del Kitāb al-ǧihād El llibre de la guerra santa de Yaḥyà fa allusió a aquests musulmans tributaris dels cristians “M’han preguntat sobre certs musulmans que…
ferodo
Tecnologia
Peça, generalment de ferodo, amb què hom recobreix el socs d’un fre.
fre
![](/sites/default/files/media/FOTO/fre_.jpg)
Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses…
folre de fre
Tecnologia
Làmina prima amb què hom recobreix els socs dels frens de tambor o l’interior dels de cinta.
Són peces emmotllades, en forma de sector de corona circular, realitzades amb una mescla de materials especialment amiant que els confereix un alt coeficient de fregament en sec i una bona resistència al desgast Sovint hom els designa també amb el nom d’una marca registrada ferodo , precursora en la fabricació d’aquests elements En els frens de disc, aquestes peces reben el nom de pastilles pastilla de fre
puntal
Transports
Cadascun dels dos socs que van entre el pal i el banc d’arborar d’una barca i serveixen per a subjectar el pal i canviar-ne la inclinació.
pitja
Transports
Oficis manuals
Cadascun dels socs o altres peces de fusta que, disposats entre el banc d’arborar d’una barca i el pal, a la manera d’una falca, el subjecten i permeten de variar-ne la inclinació.