Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
superconductor
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta superconductivitat.
La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…
Karl Alexander Müller
Física
Físic suís.
Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz
criofísica
Física
Física dels fenòmens esdevinguts a temperatures molt baixes.
Són objecte d’estudi de la criofísica la reducció de l’agitació tèrmica a baixes temperatures, l’augment de la conductivitat elèctrica dels superconductors, la superfluïdesa i l’estructura dels cristalls no metàllics, per exemple
SQUID
Electrònica i informàtica
Aparell que permet detectar camps magnètics molt febles, fins a milers de milions de vegades menys intens que el de la Terra, com els produïts per un conjunt de pocs milers de neurones.
El SQUID pot ésser utilitzat per a estudiar el magnetisme del cervell neuromagnetisme La utilització dels actuals superconductors obliga a tenir l’aparell en heli líquid, a molt baixa temperatura, amb el cost addicional que això representa
Johannes Georg Bednorz
Física
Físic alemany.
El 1987 li fou atorgat, juntament amb Karl Alexander Müller , el premi Nobel de física pel descobriment dels primers superconductors a alta temperatura crítica, que realitzà en el decurs de la seva recerca al laboratori IBM de Zuric on treballa des del 1982 el 1986
Hendrik Brugt Gerhard Casimir
Física
Físic neerlandès.
És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
crioalternador
Física
Aparell de producció de corrent elèctric altern semblant a un alternador clàssic però on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.
El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals
Heinrich Rohrer

Heinrich Rohrer
© Academia Engelberg
Física
Físic suís.
Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància…