Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
supremacia
Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat.
llei de supremacia
Cristianisme
Llei del Parlament anglès (1535) per la qual el rei —Enric VIII i els seus successors— era proclamat cap suprem de l’Església anglicana (anglicanisme).
Abolida per la reina Maria I, fou novament promulgada per Elisabet I d’Anglaterra 1559
Tancament dels mercats colonials a causa de la supremacia naval britànica
La guerra amb la Gran Bretanya provoca el tancament dels mercats colonials a causa de la supremacia naval britànica
Es promulga la butlla Unam Sanctam
Es promulga la butlla Unam Sanctam, per la qual Bonifaci VIII declara la supremacia del papat sobre l’imperi
conciliarisme
Cristianisme
Doctrina que sosté la supremacia del concili sobre el papa.
El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70
vaticanista
Partidari de la supremacia del papat en qüestions polítiques; ultramuntà.
Daniel Webster
Història
Política
Polític nord-americà.
Membre del congrés, defensà la supremacia del poder federal sobre els estats membres de la Unió Fou secretari d’estat 1841-43 i 1850-52 i negocià un tractat fronterer amb el Regne Unit Canadà-Maine, 1842
Friedrich Lienhard
Literatura
Escriptor alsacià.
Partidari acèrrim de la germanització, promogué, amb Die Vorherrschaft Berlins ‘La supremacia de Berlín’, 1900, el moviment de la Heimatkunst, o corrent estètic afavoridor dels temes folkloricocamperols, en contra dels urbans Obra seva és també Gottfried von Strassburg 1897
adorar
Cristianisme
Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada).
Interiorment, reconeixent, amb la intelligència i amb l’afectivitat, la seva absoluta supremacia sobre un mateix i sobre totes les coses exteriorment, amb les paraules i amb els gests apropiats, com la prostració, la lloança individual i collectiva litúrgia, etc
rabinisme
Judaisme
Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
Inicialment les escoles de Babilònia i de Palestina es constituïren capdavanteres elaboració del Talmud fins que la supremacia cultural passà a la península Ibèrica s XI i a Occitània A partir del 1492 els principals focus radicaren a l’Europa Central