Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
Tots tres surten per l’Ozama
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).
Narra l’existència precària i l’adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s’han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Trujillo Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí Comença llavors la recerca d’una feina i d’un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d’una novella dividida en capítols independents— tenen com a funció posar de relleu la manca de valors que regnen a l’illa…
A Alacant, Alcoi i Elx surten elegits regidors socialistes
Surten elegits regidors socialistes a Alacant, Alcoi i Elx
desvaporador
Tecnologia
Lloc per on surten els vapors.
Consta normalment d’una vàlvula, manual o automàtica, i d’un conducte d’evacuació
arbre genealògic

Arbre genealògic circular convergent del darrer comte d’Urgell
© fototeca.cat
Art
Heràldica
Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.
Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de cada generació,…
asta
Escriptura i paleografia
Cadascun dels traços allargats que surten del cos de l’escriptura.
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els…
compensació
Tecnologia
Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.
Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell…
arcel·la
Protistologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels tecameboides, que segreguen una càpsula quitinosa de forma aplanada, composta de petits prismes hexagonals i impregnada de composts ferruginosos.
Per una obertura surten els lobopodis Viuen lliurement a les aigües dolces
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina