Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
sustentació
A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual…
sustentació
Física
Força que manté en equilibri un cos o un sistema material situat dins un fluid (empenyiment).
superfície de sustentació
Transports
Ala o ales i altres plans d’una aeronau sobre els quals és exercida la força de sustentació.
Quan és referida a l’ala o a les ales, hom l’anomena també superfície alar
polígon de sustentació
Física
Polígon convex, el menor que cobreix o envolta el conjunt de punts pels quals un cos recolza en un pla.
angle de sustentació nul·la
Transports
Angle d’atac d’un perfil de l’ala d’un avió que dóna una sustentació nul·la.
angle de pèrdua
Transports
Angle d’atac que dóna la màxima sustentació.
Per a valors de l’angle d’atac més grans que l’angle de pèrdua, la sustentació cau bruscament
guerxament
Transports
Distribució de perfils aerodinàmics d’una ala, o dels seus angles d’atac, al llarg de l’envergadura, per tal d’assolir una distribució de la sustentació que disminueixi els moments flectors a l’ala i, sobretot, que impedeixi l’aparició de la pèrdua de sustentació a l’extrem.
Si, essent el perfil constant al llarg de l’envergadura, hi ha disminució de l’angle d’atac cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament geomètric Si hi ha modificació del tipus de perfil al llarg de l’envergadura de manera que els coeficients de sustentació màxims dels diferents perfils augmentin cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament aerodinàmic
diagrama polar
Transports
Gràfic o diagrama que relaciona els coeficients de sustentació i de resistència aerodinàmiques d’un perfil aerodinàmic per cada valor del seu angle d’atac.
Aquesta relació és obtinguda experimentalment en un túnel aerodinàmic mitjançant un model d’ala amb el perfil aerodinàmic que hom estudia Per tant, cada diagrama polar depèn del nombre de Reynolds de l’assaig i de l’allargament de l’ala El diagrama polar pot ésser aproximat analíticament mitjançant l’expressió C D = C D o + C 2 L } /π Ae , on C D és el coeficient de resistència, C L el coeficient de sustentació, C D o el coeficient de resistència mínima o de resistència de perfil, A l’allargament de l’ala, i e un coeficient variable de 0 a 1 que expressa la forma en planta de l’ala
helicòpter
Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…
flap
Transports
Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.
L’ús dels flaps permet de disminuir la carrera d’envol, d’escurçar la trajectòria d’aterratge i, en general, de volar més lentament sense perdre sustentació Els flaps del caire de sortida tenen a vegades, a més, un moviment de translació en el sentit longitudinal de l’avió Els flaps del caire d’atac, menys usuals que els anteriors, acompleixen llur funció amb molt poca influència sobre la resistència a l’avanç