Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí…
principat de Tàrent
Geografia històrica
Territori feudal italià centrat en la ciutat de Tàrent, que fou conquerida el 1063 als bizantins pels normands de Robert d’Hauteville, dit Guiscardo, duc de Pulla i Calàbria.
Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el…
golf de Tàrent
Golf
Golf de les costes meridionals de la península itàlica, a la mar Jònica, entre el cap Colonne (Calàbria) i la Punta Ristola (Pulla).
A la part septentrional hi ha la ciutat de Tàrent
Roma reconquereix Tàrent
Roma reconquereix Tàrent i venç els púnics a Metaure A Hispània, victòries romanes a Baecula Bailèn i Ilipa Alcalá del Río 209-207 aC
Lluís de Tàrent
Història
Rei de Nàpols i comte de Provença (1346-62).
Cosí de la reina Joana I, s’hi casà 1346 l’any següent de la mort del seu marit, Andreu d’Hongria, de la qual foren tots dos acusats Combaté contra Lluís I d’Hongria, que havia arribat a Nàpols per venjar el seu germà Després d’obtenir del papa Climent VI una declaració d’innocència, tornà amb la seva muller a Nàpols 1348
Leònides de Tàrent
Diplomàtica i altres branques
Història
Epigramista grec.
Emigrat d’Itàlia, errà per l’Orient hellenitzat i Egipte Hom en conserva un centenar d’epigrames votius o sepulcrals a l' Antologia Palatina , que palesen una experiència molt humana de la misèria
Felip II de Tàrent
Història
Príncep angeví de Tàrent (1364-73) i d’Acaia (Felip III) (1370-73) i dotzè emperador (titular) de Constantinoble (Felip III) (1364-73).
Fill segon de Felip de Nàpols , succeí el seu germà Robert Morí sense fills, i feu hereu el seu nebot Jaume dels Baus
Margarida I d’Acaia
Història
Princesa d’Acaia o Morea (1373-74), emperadriu titular de Constantinoble (1373-80) i princesa de Tàrent (1373-80).
Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus