Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Partit Radical Autònom de Les Comarques Tarragonines
Partit polític
Partit fundat a Reus com a resultat d’una escissió del Partido Republicano Radical [PRR] liderada pel diputat Jaume Simó Bofarull el 24 de juliol de 1932.
Desmarcat de l’organització local del PRR Partit Republicà Radical Autonomista, concorregué a les eleccions del novembre de 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC i obtingué quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya Simó, Miquel Cunillera, Gonçal Ivars i Josep Folch Al novembre de 1933 trencà amb ERC i donà suport al Partit Català d’Acció Republicana en les eleccions legislatives de 1933 El 1936 tres dels seus diputats catalans Simó, Cunillera i Ivars constituïren minoria parlamentària amb Acció Catalana Republicana Lloret i Estat Català Dencàs
A les comarques tarragonines apareix el primer número de "Nou Diari"
Surt a les comarques tarragonines el primer número de "Nou Diari"
Francesc Soler
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral gironina romangué…
Partit Republicà Radical Autonomista
Partit polític
Nom de l’organització del Partit Republicà Radical a Tarragona.
El 24 de juliol de 1932 se n’escindí el Partit Radical Autònom de les comarques tarragonines
tagarí | tagarina
Història
Nom donat sovint per la documentació catalana i castellana als mudèjars.
El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines
Foment
Setmanari
Periòdic de Reus fundat com a «setmanari socialista republicà» el 1906.
El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana Pel juny del 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya El 1936 es convertí en diari
Xavier Artal Morillo
Esport general
Dirigent esportiu.
Des del 1992 és president del Club de Golf Costa Daurada i del Club Tennis Park També és secretari general de la Junta Directiva del Reial Automòbil Club de Catalunya Fou un dels màxims artífexs de l’arribada a les comarques tarragonines del Ralli Catalunya 2006
Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria
Història
Peça dramàtica catalana en versos apariats, referent a la mort i Assumpció de la Mare de Déu.
Escrita i representada a les comarques tarragonines al s XIV, fou publicada en bona part al final del s XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras
Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria
Literatura catalana
Peça dramàtica catalana en versos apariats, referent a la mort i Assumpció de la Mare de Déu.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita i representada a les comarques tarragonines al s XIV, fou publicada en bona part al final del s XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Vegeu bibliografia
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina