Resultats de la cerca

Fou consagrat per Odesind d’Elna, l’únic bisbe català que assistí a la cerimònia els altres bisbes s’excusaren a causa del perill sarraí en el fons, però, hi covava un altre problema Durant el seu govern s’esdevingué la insubordinació dels bisbes Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona, atiats pels comtes Ramon II de Pallars-Ribagorça i Sunyer I d’Empúries-Rosselló respectivament 885-90 Esclua volia reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense amb l’ajut de Frodoí de Barcelona i de Gotmar d’Osona, acció consentida en part pel comte Guifre I el Pelós Aquest, però, féu retornar-los a l’…

Assistí al Concili de Thusi, a la diòcesi de Toul 860, i al de Troyes 878 El 885, a Narbona, consagrà l’arquebisbe Teodard

L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe

Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual…

D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins Carles el Calb…

Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari…

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

Hom pensa que, arran de la revolta i destitució d’Unifred I, Carles el Calb pogué encomanar-li el 862 la regència del comtat d’Empúries, a la qual ell associà el seu germà gran Delà Fins i tot és possible que el sobirà volgués investir-lo amb el comtat de Barcelona, car el mateix any 862 lliurà un conjunt de béns fiscals del Montseny a un comte Sunyer no ben identificat A vegades s’ha dit també que la investidura d’Empúries a favor de Sunyer pogué fer-se més tard, el 878, com a conseqüència de la liquidació dels honors de Bernat de Gòtia El cert és que Delà i Sunyer són documentats a Empúries…

El comtat d’Osona No sabem si la creació d’una nova organització administrativa fou promoguda per la cort franca, com semblaria lògic o bé pel comte Guifré Sigui com vulgui des d’un bon principi es partí d’un plantejament diferent al de la primera repoblació Ara no es faria com a prolongació del comtat de Cerdanya sinó amb la creació d’un nou comtat que havia de prendre el nom de l’antiga ciutat ibero-romana, que si bé no es restaurava, com a tal, es tenia perfecte record de la seva existència i ja s’havia convertit en topònim per a designar el territori dels seus voltants, com ja s’havia fet…

Els bisbes de Girona en època carolíngia El primer bisbe de la restauració carolíngia fou Adaülf 778-788, que era d’origen got Havia obtingut de l’emperador Carlemany un precepte que li atorgava la possessió de la vila de Bàscara El seu successor Valaric n’obtingué investidura en el judici presidit pel comte palatí Ragonfred i per l’arquebisbe de Narbona Nifridi Aquests dos personatges i el seu seguici havien vingut al comtat de Girona en qualitat de missi dominici , enviats senyorials, en virtut dels quals s’establia el capitular referent al regiment del regne franc Una mala transcripció i…