Resultats de la cerca

En sentit estricte hom anomena termòmetre els aparells el principi de mesura dels quals és basat en la dilatació d’una substància n'hi ha d’altres tipus, que reben noms particulars piròmetre, termoparell, termistància, etc, bé que, per la seva finalitat, també són termòmetres El termòmetre de gas és un dispositiu que mesura la temperatura T a què és sotmès el gas que el constitueix, per variació del volum V , si la mesura és feta a pressió P constant, o per variació de la pressió, si és el volum que roman constant en ambdós casos hom aplica la llei dels gasos PV = kT…

L’emprat correntment consisteix, essencialment, en un tub capillar de vidre, a l’interior del qual hi ha una columna de mercuri, que es dilata o es contreu amb les variacions de la temperatura el tub va proveït d’una escala graduada que indica, en graus i dècimes de grau, la temperatura mesurada Normalment els termòmetres clínics són de màxima, i llur graduació va des de 30° a 45°C com a màxim Hom l’aplica a la boca, a l’aixella, a l’engonal o al recte

Els límits es basen en les dades termals sobre els punts de fusió de les roques i minerals, i sobre els punts d’inversió o transició dels canvis allotròpics dels composts litològics, i en general de les condicions d’equilibri i ordre d’estabilitat sota diferents circumstàncies de pressió per a diversos minerals allotròpics, dissolucions sòlides, eutèctics i altres agregats minerals

Malgrat que el termòmetre no pot mesurar temperatures reals, permet de mesurar diferències de temperatura amb una precisió de 0,001°C

En escalfar-se, el diferent allargament d’ambdues fa que la peça es vincli, i essent un dels seus extrems fix, l’altre experimenta un desplaçament —proporcional a la temperatura— que pot ésser aprofitat per a connectar o desconnectar un circuit elèctric Hom les utilitza com a element sensible en certs termòmetres, termòstats, etc

Els aparells emprats en termometria són el termòmetre, el termoparell, el piròmetre i la termistància amb totes llurs variants Els mètodes, basats en el principi zero de la termodinàmica, a més de consistir en una normativa que garanteix la perfecció de la mesura, tenen com a suport els punts fixos de l’escala internacional pràctica de temperatures termòmetre Tradicionalment hom ha anomenat pirometria la part de la termometria que s’ocupa de la mesura de temperatures elevades respecte a l’ambiental

Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent

Inventà l’anomenat termòmetre de Beckmann , emprat en ebullioscòpia i crioscòpia És conegut en el camp de la química orgànica per la transposició de Beckmann

Fundà a París els tallers Breguet de rellotgeria Introduí perfeccionaments notables en el termòmetre metàllic i el pèndol astronòmic i enginyà l’aparell amb què Hippolyte Fizeau mesurà la velocitat de la llum

El principi zero, que pot ésser definit a partir del segon principi, és la base de la mesura de temperatures dels cossos, car aquesta consisteix a posar en equilibri termodinàmic un cos amb un termòmetre