Resultats de la cerca

Començà estudiant trompeta, instrument que després canvià pel trombó Al final dels anys vint treballà a les orquestres de Jean Goldkette i Paul Whiteman El 1935 formà la seva pròpia orquestra, que de seguida fou molt popular La Tommy Dorsey’s Orchestra practicava una mú sica més aviat suau, pensada per al gran públic, i presentava excellents solos jazzístics de músics com Bunny Berigan i Buddy Rich, així com cantants, entre els quals hi hagué el jove Frank Sinatra Els anys cinquanta formà, amb el seu germà Jimmy, la Dorsey Brothers Orchestra, que sobretot obtingué èxit per les seves…

El 1917 es traslladà a Chicago i el 1921 començà a actuar professionalment Efectuà enregistraments amb cantants de blues , com ara Ma Rainey o Ida Cox En 1925-26 formà part de l’orquestra de Sam Wooding, amb qui feu una gira per Europa L’any 1927 estigué amb Fletcher Henderson a Nova York, després un altre cop a Europa amb Wooding, i de nou a Amèrica amb Noble Sissle El 1932 formà un grup amb Sidney Bechet, el New Orleans Feetwarmers, amb el qual treballà al Savoy de Harlem durant uns quants mesos El 1938 participà en les importants gravacions que organitzà el crític francès Hugues Panassié…

Amb el seu germà Jimmy 1904-57, clarinetista i també director d’orquestra, ha estat un dels millors exponents del jazz blanc de l’època swing El 1935 fundà una orquestra que assolí èxits remarcables

Començà a estudiar el clarinet a sis anys, i quan en tenia onze s’inicià en el piano Els anys cinquanta, encara a Detroit, tocà amb Milt Jackson, Thad Jones i Elvin Jones, entre d’altres A partir del 1956, ja a Nova York, acompanyà molts músics, com per exemple JJ Johnson, Coleman Hawkins, Miles Davis i John Coltrane És conegut, sobretot, per haver estat molts anys 1956, 1963-65, 1968-78 pianista i director musical d’Ella Fitzgerald Durant els anys vuitanta i noranta actuà sobretot en trios Fou un dels mestres de l’estil be-bop , gran intèrpret de la música de D Ellington i B Strayhorn, i…

Es féu popular gràcies a la seva aparició en diferents sèrie televisives, on s’especialitzà en papers de dur Continuà per aquest camí en el món del cinema, gairebé sempre en papers de secundari, especialment a The fugitive ADavis, 1993, que li valgué l’Oscar Dos anys abans hi havia estat nominat per JFK , d’OStone Altres títols Rolling Thunder 1978, Back Roads 1981, Black Moon Rising 1986, Heaven and Earth 1993, The Client 1994, Batman Forever 1995, The Good old Boys , film per a la TV, que també dirigí, Men in Black 1997, Volcano 1997, USMarshals 1998, Double Jeopardy 1999, Rules of…

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta En categories inferiors, fou quatre vegades campió d’Espanya i campió del món sub-23 en dos sense timoner, en què aconseguí el rècord del món de la categoria 1999 Guanyà quatre títols d’Espanya absoluts de quatre amb timoner 1998, dos sense timoner 1999 i quatre sense timoner 2002, 2003 Participà en un Mundial absolut 1999

S’inicià al Club Natació Olot, sota les ordres del seu pare, Àngel Robredo, i el 1996 passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i fitxà pel RCT Barcelona-1899 Com a júnior guanyà en dues ocasions l’Orange Bowl 1998, 2000 Ja en categoria absoluta fou campió de Catalunya 2000, 2003 i d’Espanya d’individual 2002 i de dobles 2000, amb Santiago Ventura També fou subcampió d’Espanya d’individual 2001 Al llarg de la seva carrera ha guanyat dotze títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Sopot 2001, 2007, Bastad 2006, 2008, Comte de Godó 2006,…

Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…