Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
transcripció
Diplomàtica i altres branques
Transposició o còpia del text d’un manuscrit amb vista al seu estudi o a la seva edició.
Hom parla de transcripció crítica o de transcripció diplomàtica en el mateix sentit que en l'edició crítica
transcripció
Lingüística i sociolingüística
Correspondència d’unes unitats gràfiques a les diferents unitats discretes o formes d’una llengua parlada, sovint mitjançant l’alfabet fonètic internacional o qualsevol altre alfabet fonètic convencional, que, a diferència de l’alfabet ordinari de cada llengua, intenta de representar en forma gràfica tots els sons, sense afegir-hi ni suprimir-ne res.
A vegades els signes gràfics de l’alfabet d’una llengua són prou vàlids ocasionalment per a una transcripció concreta La transcripció es diferencia de la transliteració, tot i que a vegades pot coincidir-hi
transcripció
Música
Escriptura d’una peça de música per a un instrument o una formació diferents d’aquells per als quals fou ideada, o bé transposició d’una composició, en sentit ascendent o descendent, per a facilitar la seva interpretació per un instrument o cantant determinats.
La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…
transcripció
Música
Adaptació d’una obra musical (tota o només en part) per a instruments o veus diferents d’aquells per als quals havia estat escrita.
Al s XVI foren cèlebres els arranjaments per a llaüt de motets i madrigals polifònics també ho foren els de clavecí al segle següent Sovint no reprodueixen fidelment l’original a causa de l’excessiu adornament defantasia, tal com s’esdevingué sobretot al s XIX
transcripció
Dret
En dret hipotecari, fidel trasllat o còpia íntegra de documents en el registre de la propietat, i més concretament, inserció literal en el dit registre de les escriptures notarials que contenen actes translatius de la propietat, així com modificacions i extinció de tal dret.
transcripció
Bioquímica
Procés pel qual la informació genètica codificada en una fibra d’ADN (en un gen estructural o un operó) és copiada en una fibra d’ARN missatger mitjançant la seqüència de nucleòtids que el componen.
En els eucariotes, l’ADN és dins el nucli, mentre que la síntesi proteica s’esdevé, a nivell dels ribosomes, en el citoplasma Cal un portador del missatge genètic que travessi la membrana nuclear —ja que l’ADN no pot fer-ho—, i se sintetitza, per tant, l’ARN missatger a partir de l’ADN i de l’enzim ARN polimerasa
transcripció inversa
Bioquímica
Síntesi d’ADN a partir d’ARN amb l’ajut de l’enzim ADN polimerasa-ARN dependent (transcriptasa inversa) i un activador metàl·lic (Mg2 + o Mn2 +).
‘Abd al-Raḥmān II de Còrdova
Història
Emir d’Al-Andalus (822-852).
Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…
‘Abd al-Raḥmān I de Còrdova
"Abd al-Rahman I de Còrdova Dirhem encunyat a Al-Andalus (779)
© Fototeca.cat
Història
Primer emir independent d’Al-Andalus.
Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…