Resultats de la cerca

Els rasos, continuats vers l’E per la serra de Sant Marc, al S de la canal de Gombrèn, separen les conques del Merdàs i de l’Arija de la riera de Merlès Prop de la masia hom bastí l’església preromànica de Sant Esteve de Montner o de Tubau, de planta quadrada i absis trapezoidal

Es formà al Club Egara, on ha desenvolupat la major part de la carrera com a migcampista i davanter Jugà amb el Club de Campo Villa de Madrid 2009-12, i la temporada 2012-13 tornà a l’Egara En l’àmbit de clubs guanyà cinc Campionats de Catalunya 1998-2002, vuit Copes del Rei 1998, 1999, 2000, 2002, 2007, 2009, 2011, 2012 i cinc Lligues 1998-2001, 2016 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata, i Londres 2012 Es proclamà campió 2005 i subcampió d’Europa 2007, i assolí la medalla de bronze mundial 2006…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa 1995, fou membre del GEDE 1962, del qual fou president 1967-69, del GAME 1964 i del Groupe Pyreneiste de Haute Montagne 1969 També forma part de l’ENAM des del 1964, i és membre de l’Himalayan Club de Bombai des del 1971 El 1974 fundà, amb altres companys, el Servei General d’Informació de Muntanya Realitzà nombroses escalades i travesses d’esquí arreu del món És autor de guies sobre les muntanyes de l’Ahaggar i el Tirich Mir, i coautor de treballs sobre el Karakoram i l’Hindu Kush Rebé la medalla de bronze 1969 i la de plata 1971 de la FEEC

Treballà com a mecànic en diferents edicions del Ralli Dakar, en el Mundial de superbike, en el Campionat d’Europa i d’Espanya de velocitat, en les 24 Hores de Montmeló i en el Ralli dels Faraons L’any 1990, com a mecànic de l’equip Camper i amb el pilot Carles Mas, assoliren la segona posició al Dakar Disputà onze edicions del Dakar, sis com a mecànic i cinc pilotant un quad El 2005 disputà el Dakar amb el Quads& Bikes Team i Joan Puig de copilot

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid