Resultats de la cerca

Aquesta propietat es pot determinar mitjançant el nombre de Richardson, que indica la importància relativa entre el gradient vertical de densitat i el gradient vertical de velocitat El criteri acceptat estableix que, si el nombre de Richardson és major d’un quart, es tracta d’un règim laminar, és a dir, d’un moviment de fluid per capes ben definides en cas contrari, es parla de règim turbulent, on el moviment del fluid és en totes direccions i totalment aleatori

Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic concret és determinat pel valor del nombre de Reynolds…

Aquest moviment oscillant, de vaivé, decreix a mesura que augmenta la fondària La zona d’oscillació es troba per sota de la capa d’aigua en la qual l’hidrodinamisme és totalment turbulent, a causa del trencament de les onades, i no hi ha cap direcció predominant de circulació

Se situa a una altitud d’uns 100 km En la turbopausa, cessa el règim turbulent característic del moviment atmosfèric, que tendeix a mantenir constant la concentració dels gasos permanents de l’atmosfera Per damunt d’aquesta capa, els gasos més pesants se situen a altituds més baixes que els més lleugers, fet característic de l’heterosfera

Pot donar-se tant en condicions subaèries, per exemple en ventalls alluvials, com submarines, per exemple al peu del talús continental El debris flow sol ser un flux laminar no turbulent, i genera un dipòsit tabular més o menys desorganitzat internament, compost per argila i fragments de roca de mida diversa fins a blocs de dimensions mètriques

En la fluïdització hom pot limitar-se a mantenir les partícules en estat de moviment turbulent de manera que la massa polvoritzada experimenti una expansió, però no sigui traslladada pel corrent fluid, com és el cas dels reactors químics anomenats de llit fluïditzat Així hom aprofita la màxima superfície de contacte entre el sòlid i el fluid i una òptima uniformització de la temperatura Hom empra també la fluïdització per al transport de sòlids polvoritzats a través de canonades

Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit

La majoria de macròfits són fanerògames i algues Les condicions perquè es desenvolupin són la presència d’un substrat de sorres o fang, un corrent moderat o fort però no turbulent i una certa quantitat de nutrients a l’aigua Els nutrients que afavoreixen el creixement dels macròfits poden ser derivats de l’erosió de la conca hidrogràfica Com més gran sigui la conca, més forta serà la tendència a acumular nutrients, sobretot cap a les parts baixes, de manera que hi haurà un creixement més gran dels macròfits al curs baix dels rius, on, a més, el substrat és molt fi