Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
uranat
Química
Cadascun dels anions poliatòmics que contenen l’urani com a àtom central.
uranat
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies que hom obté per fusió dels diferents òxids d’urani amb carbonats de metalls alcalins o alcalinoterris, o per descomposició tèrmica de sals d’uranil, que responen, en general, a l’estequiometria M2 IU x O3 x + 1
.
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
urani
Urani natural
Química
Element químic, de nombre atòmic 92 i símbol U, pertanyent al grup III B de la taula periòdica.
Origen i propietats És un dels metalls de la família dels actínids i és l’element més pesant d’ocurrència natural Tot i haver estat emprat en l’antiguitat per a la preparació de vidre groc, NH Klaproth el descobrí com a element, i l’identificà com a component de la pechblenda uraninita l’any 1789 La seva preparació en forma pura fou feta per Peligot, que l’obtingué per reducció del clorur UCl 3 amb potassi l’any 1841 Té l’interès històric d’ésser l’element en el qual Becquerel descobrí la radioactivitat natural, l’any 1896 L’urani és àmpliament difós a la natura, i constitueix un 5 x 10 -3…