Resultats de la cerca

Debutà amb victòria en la Copa Yankee del 1975 Quedà tercer en les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Domingo Gil i Paco Rico 1984 Guanyà el Premi Ciutat de Lleida en categoria Fuerza Libre amb una Yamaha Folch 1986 El 1995 reaparegué en les 24 Hores de Montjuïc en homenatge a Joan Soler Bultó

L’expansió de la producció agrícola, especialment els cítrics i la canya de sucre, va contribuir favorablement al creixement econòmic També hi va ajudar el sector turístic, amb un increment important de visitants amb un poder adquisitiu elevat, i l’augment de la generació d’energia hidroelèctrica, gràcies al ple rendiment de la nova presa de Vacas Aquests sectors van equilibrar la pèrdua d’ingressos en serveis per la disminució de les operacions militars del Regne Unit, així com la davallada en la producció petroliera dels jaciments més antics

Començà a ser famós a partir de la sèrie de TV La regenta , de FM Leite, i a partir d’aquí es projectà al cinema La seva filmografia, a les ordres dels millors directors espanyols, inclou Bajarse al moro FColomo, 1988, Vacas JMedem, 1992, Después del sueño MCamus, 1993, El detective y la muerte GSuárez, 1994, Días contados IUribe, 1994, per la qual va rebre el premi Goya, Entre rojas ARodríguez, 1995, Tierra JMedem, 1995, El perro del hortelano PMiró, 1995, Tu nombre envenena mis sueños PMiró, 1996, segon premi Goya, Territorio comanche GHerrero, 1997, Secretos del corazón…

S’inicià en el cinema com a director de curtmetratges amb El ciego 1976, Patas en la cabeza 1985 i Las seis en punta 1987, entre d’altres El 1991 dirigí el seu primer llargmetratge, Vacas , i, posteriorment, La ardilla roja 1993, Tierra 1996, Los amantes del Círculo Polar 1998 i Lucía y el sexo 2001, Caótica Ana 2006, Habitación en Roma 2010, Ma, ma 2025, El árbol de la sangre 2018 i 8 2025 L’any 2003 tornà al documental amb La pelota vasca , una anàlisi sobre la situació política basca que generà controvèrsia per l’oposició dels sectors afins al PP i a l’Associació de Víctimes…

Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de música d’A…

Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…

La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…