Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
glàndula verinosa
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que, en nombre, situació i conformació molt diversa, ocorren en un gran nombre d’animals i que serveixen per a secretar líquids tòxics que els permeten de defensar-se o bé d’atacar o de paralitzar altres animals.
cuca verinosa
Entomologia
Nom comú dels insectes coleòpters del gènere Meloë, que es caracteritzen per llur abdomen, voluminós, especialment les femelles, i per llurs èlitres, curts i dehiscents, que no recobreixen més que la base de l’abdomen.
verinós | verinosa
Zoologia
Dit de l’animal productor de substàncies tòxiques, defensives o ofensives.
aleta dorsal
Aleta dorsal d’un dofí
El coleccionista de instantes (CC BY-SA 2.0)
Ictiologia
Aleta imparella del dors dels peixos i d’alguns cetacis que evita el basculament lateral del cos.
L’aleta dorsal es pot transformar en una ventosa, com en la rèmora pot ser allargada en forma d’esquer, com tenen els lòfids, o pot ser espinosa o verinosa, com en l’aranya
meloids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters formada per individus de mida gran i aspecte variable, amb èlitres molt curts i tous.
Presenten una hipermetamorfosi en llur desenvolupament en moltes espècies les larves són paràsites d’himenòpters mellífers i es fan transportar pels hostes fins a una cella plena de mel, de la qual s’alimenten, i àdhuc arriben a menjar-se els ous dels hostes parasitats L’espècie més coneguda és la cuca verinosa
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
taràntula
taràntula
© Fototeca.cat
Aracnologia
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids
i pertanyents als gèneres Lycosa
i Pardosa
, amb espècies més o menys verinoses.
Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort