Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
mona vermella
Mona vermella
© Xevi Varela
Zoologia
Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids, d’uns 80 cm de longitud i 80 cm de cua, cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues, les posteriors més que les anteriors, i amb els dits de les mans reunits en la base per una membrana.
El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
gírgola vermella
Gírgola vermella
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 10 cm d’alt, amb el barret carnós, espès i de color groc amb fibres purpúries, i amb la cama massissa, de color més clar que el barret.
Es fa sobre les rabasses de coníferes en putrefacció o bé a la vora
sèrie vermella
Biologia
Successió de tipus cel·lulars que donen lloc a una cèl·lula de tipus eritrocitari.
cassoleta vermella
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa pedunculada, de 2 a 6 cm de diàmetre, notable pel color vermell escarlata de la superfície interna.
Per fora és blanquinós Viu sobre branques mortes, en llocs molt humits, especialment a la primavera
creu Vermella
Sector o indret
Indret dels municipis de Setcases i Vilallonga de Ter (Ripollès).
gamba vermella
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny uns 22 cm el mascle i uns 17 cm la femella.
Habita a profunditats superiors a 250 m
allassa vermella
Botànica
Planta herbàcia vivaç semblant a l’all, de la família de les liliàcies, però de flors roses i bulb no comestible.
Es fa als fenassars i altres llocs herbosos
caoba vermella
Tecnologia
Fusta de color vermell carni fosc, densa, dura i resistent, procedent d’un eucaliptus ( Eucalyptus diversicolor
), emprada en ebenisteria.