Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Associació Politècnica dels Pirineus Orientals
Entitat cultural fundada el 1878 a Perpinyà per l’enginyer Alexandre Henrion.
Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presideix l’Associació des del 1953 Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans
Franz Tunder
Música
Compositor i organista alemany.
Els seus primers mestres foren el seu pare, Hans Tunder, i Christian Prusse El 1632 fou nomenat organista a la cort de Gottorf, on estudià amb J Heckelauer, el qual li transmeté els seus coneixements sobre la música italiana per a orgue, especialment la de G Frescobaldi El 1641, a Lübeck, fou organista a la Marienkirche i hi organitzà cicles de concerts vespertins abendmusiken , en què presentà obres de compositors alemanys i italians i també pròpies La major part de les seves peces organístiques reflecteixen influències italianes Les set fantasies corals que li han sobreviscut…
abendmusik
Música
Nom que rebien els concerts vespertins de l’església de Santa Maria (Marienkirche) de Lübeck (Slesvig-Holstein), durant els segles XVII i XVIII.
D’origen incert, en la seva primera època els abendmusiken incloïen només música per a orgue i/o per a solistes instrumentals o vocals Sota la direcció de D Buxtehude -organista a Lübeck entre el 1688 i el 1707- assoliren el seu nivell més alt Aquest hi incorporà el cor i l’orquestra i arribà a compondre oratoris que hi eren específicament dedicats El finançament era a càrrec dels empresaris i comerciants de la ciutat Actualment, el terme s’usa per a referir-se a qualsevol concert fet en una església, especialment a la tarda o al vespre
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…