Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vetllador | vetlladora
Que vetlla, dit especialment de la persona que es dedica a vetllar malalts.
vetllador
Tecnologia
Tauleta, generalment rodona, d’un sol petge trifurcat a la base.
vetllador
Tecnologia
Tauleta damunt la qual hom col·locava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.
vetlador | vetladora
Vetllador.
Sebastià Trobat
Embotidor.
Treballà a Barcelona als obradors d’ebenisteria de Manuel Pérez, on féu una tauleta vetllador en marqueteria de més de sis-centes seixanta mil peces que fou premiada a l’Exposició Universal de Londres del 1851 En féu una altra —amb disseny de Lluís Rigalt— de més d’un milió de peces de fustes de colors diferents, oferta a Isabel II en la seva visita a Barcelona el 1860 Parent seu devia ésser Josep Trobat , ebenista establert a València, que fabricà en gran escala el moble corbat i l’exportà a Cuba, Puerto Rico i Filipines fins que aquestes colònies s’independitzaren
Cura del malalt a la llar
El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital Habitualment, el malalt pot romandre a casa seva, o hi pot tornar un cop la seva malaltia ha estat diagnosticada i se n’ha establert un tractament que no necessiti de mitjans hospitalaris…
Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental que s’emmarca en la immensa xarxa d’arxius catòlics, dels més antics del món encara en vigència, i que s’integra en la tríada que estableix l’actual disciplina eclesiàstica: els arquebisbals o metropolitans, els episcopals o diocesans i els parroquials.
És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la quantitat de…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…