Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Vietcong
Nom (‘vietnamita roig’) amb el qual hom designava el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud i els seus membres.
Inicialment tingué un sentit despectiu, però després es popularitzà arreu del món
termografia
Fotografia
Fotografia que és impressionada per les ones de longitud llarga, de la regió extrema de l’espectre infraroig, emeses per objectes a temperatures compreses entre -115 i 140°C.
Les termografies s’impressionen en colors i tons diferents d’acord amb les temperatures de les superfícies que copsen Bé que utilitzades originàriament amb finalitats bèlliques a la guerra del Vietnam per a detectar des de l’aire els guerrillers del Vietcong amagats dins la jungla, trobà aviat una funció en la diagnosi dels tumors de mamella, entre d’altres
Front Nacional d’Alliberament
Política
Agrupació política revolucionària de l’antic Vietnam del Sud, fundada el 1960.
Integrat per grups polítics de procedència diversa sota control comunista, amb el suport del Vietnam del Nord, el seu braç armat, el Vietcong, dugué a terme des del 1962 la guerra de guerrilles contra el règim de Saigon, al qual donaven suport els EUA guerra del Vietnam De forta implantació en l’àmbit rural, fou admès a la conferència de pau de París 1968 i per mitjà del Govern Revolucionari Provisional 1969 controlà gran part del país Després de la retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam del Sud 1973, l’enderrocament del règim de Saigon 1975 i la reunificació 1976,…
Nguyen Cao Ky
Història
Militar
Política
Militar i polític sud-vietnamita.
Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d' Ho Chi Minh , i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre 1965-67 i vicepresident de la República de Vietnam del Sud 1967-71 Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita política contra el Vietcong…
Vo Van Kiet
Política
Polític i militar vietnamita, de nom de naixement Phan Van Hoa.
Provinent d’una família pagesa, canvià de nom el 1939, quan ingressà al Partit Comunista, en la jerarquia del qual ascendí El 1941 s’uní al Viet-minh i combaté els francesos a la primera guerra d’Indoxina 1946-54 Arran de la partició del país 1954, romangué a la República del Vietnam i el 1958 esdevingué a Saigon actualment Ho Chi Minh el principal dirigent del Partit Comunista, del qual fou elegit membre del comitè central el 1972 Posteriorment, el 1960 s’integrà al Front Nacional d’Alliberament Vietcong, del qual fou oficial i lluità contra els nord-americans a partir del 1964…
Vo Nguyen Giap

Vo Nguyen Giap
Història
Militar
Política
Militar i polític vietnamita.
Militant del Partit Comunista, s’uní de molt jove a la lluita anticolonialista Graduat en dret i en economia política 1937, ensenyà història en una institució privada Seguidor de Marx, Lenin i Mao, dins el partit Ho Chi Minh li assignà el 1941 el comandament de la branca militar, el Viet-minh Organitzà els primers grups de guerrillers i el 1954 derrotà els francesos a Dien Bien Phu 1954 Ministre de Defensa de la República Democràtica del Vietnam, dirigí l’ofensiva contra la República del Vietnam que propicià la creixent intervenció dels EUA en la guerra del Vietnam , en la qual l’exèrcit…
guerra del Vietnam
Història
Conflicte bèl·lic (1954-75) entre la República Democràtica del Vietnam, ajudada per la República Popular de la Xina i l’URSS, i la República del Vietnam, auxiliada pels EUA.
Mapa de la guerra del Vietnam © Fototecacat La conferència de Ginebra 1954, que clogué la guerra d’Indoxina, dividí el Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17 Unes eleccions generals previstes per al 1956 havien de reunificar el país Ni els EUA ni la República del Vietnam , però, no acceptaren l’acord A partir del 1957 sorgiren al sud grups terroristes —nodrits per nacionalistes i per comunistes— amb el suport actiu del Vietnam del Nord El 1960 hom creà el Front Nacional d’Alliberament FNA, i el terrorisme donà pas a la guerrilla Caigut Ngo Dinh Diem i eliminada l’opció neutralista,…
península d’Indoxina

Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de muntanyes…
Cambodja

Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental, limitat al NE per Laos, al NW per Tailàndia, al SE per Vietnam i al SW pel golf de Siam; la capital és Phnom Penh.
La geografia física Cambodja ocupa una antiga depressió tectònica que donà origen a un golf marí, actualment curullat per alluvions terciaris i quaternaris El centre d’aquesta depressió és ocupat per un gran embassament natural, el Tônlé Sab el “Gran Llac”, i pel curs baix del riu Mekong La major part del territori és constituïda per les planes fèrtils que envolten el Tônlé Sab i el Mekong i els seus tributaris Aquestes planes resten enquadrades, al N i al NE, per les Phanom Dongrak, unes muntanyes de gresos i basalts que davallen, al N, vers les planes tailandeses i a l’W, per massissos…
Vietnam

Estat
Estat de l’Àsia del SE, que limita amb la Xina al N, amb la mar de la Xina Meridional a l’E i al S i amb Cambodja i Laos a l’W; la capital és Hanoi.
La geografia física El Vietnam és un país allargassat i estret en què les muntanyes cobreixen les quatre cinquenes parts del territori Al N, els massissos de Tonquín, que atenyen l’altitud màxima al cim de Fan Si Pan 3142 m, són constituïts per relleus calcaris profundament solcats per les aigües dels rius Sông Da, Sông Ma i Sông Nhi Ha aquest darrer forma un vast delta que dona lloc a una fèrtil plana Des del Tonquín fins al S del país s’estén la serralada Annamita, que culmina a 2598 m al Ngoc Linh El centre del país, de sols 60 km d’amplada, és ocupat totalment per la serralada que davalla…