Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Viracocha
Representació de Viracocha, divinitat creadora andina, en un relleu escultòric a la Porta del Sol de Tiahuanaco, Bolívia
© X. Pintanel
Mitologia
Divinitat creadora andina, d’antiga arrel en diversos pobles anteriors als inques, que en feren el déu suprem i alhora l’heroi civilitzador.
Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa
Viracocha Inca
Restes de l’antic palau de Viracocha Inca, darrer sobirà inca de l’anomenat imperi llegendari , a Cuzco, Perú
© X. Pintanel
Història
Sobirà inca
, el darrer de l’anomenat imperi llegendari
.
En pujar al tron, a les acaballes del s XIV, canvià el nom de Hatun Tupac Inca pel de Viracocha, déu creador i civilitzador Amplià els dominis de l’imperi i posà les bases de la seva expansió posterior
temple de Viracocha
Jaciment arqueològic
Restes arqueològiques del departament de Cusco (Perú).
Huiracocha
Mitologia
En la mitologia andina, déu creador, vinculat a la ciutat de Tiahuanaco.
Entre els inques passà per déu suprem, heroi i fautor de la civilització
cultura de Tiahuanaco
Monòlit de Tiahuanaco, a Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Cultura precolombina de Bolívia desenvolupada a l’altiplà andí, prop del llac Titicaca, entre el 500 i el 1000 dC, i difosa més tard (1000-1300) per tota la costa del Perú, des de l’Equador a Xile.
El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla
Yahuar Huacac
Història
Setè sobirà inca.
Segons les llistes i genealogies conegudes, era fill i successor de l’inca Roka Se li atribueix la guerra de conquesta contra les ètnies situades al sud de Cusco, durant el desenvolupament de la qual els soldats procedents del Kuntisuyu es rebellaren, l’assassinaren i elegiren com a cap de l’estat el seu fill Viracocha Totes aquestes dades resten sotmeses a la incertesa que afecta tots els coneixements transmesos mitjançant les fonts colonials
inca

Inca mapa de l’expansió de la cultura incaica
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia.
Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al centre de Xile, l…