Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Literatura catalana
Recopilació de mots i expressions que els sectors cortesans i erudits havien d’evitar a l’hora de «parlar pertinentment», cosa que s’indica generalment afegint al mot considerat incorrecte la forma correcta.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra és bàsicament un inventari de les formes lingüístiques prestigiades pels savis, els poetes i les persones qualificades de l’època fi del s XV, amb aportacions aïllades de Pere Miquel Carbonell, que en fou el compilador Carbonell esmenta expressament com a autoritats en la matèria el valencià Bernat Fenollar i el barceloní Jeroni Pau Les Regles constitueixen el primer testimoni de la vigència d’unes normes de bon ús lingüístic per al català Val la pena fer notar que quan es pot establir una oposició entre fenòmens dialectals contraposats, l’anàlisi de les…
Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Conjunt de breus normes d’ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte.
En general, hom hi condemna els arcaismes i els neologismes, i especialment els vulgarismes, les formes populars i els dialectalismes, però sovint hom no exclou castellanismes i llatinismes Consta de dues parts, una primera part de 173 normes ordenada a partir de materials sobre lèxic valencià, i una segona de 150 normes Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497 Inicialment hom atribuí la primera part a Bernat Fenollar , ordenada pel barceloní Pere Miquel Carbonell , que hi afegí notes pròpies, mentre que la segona part era considerada obra de Jeroni Pau Posteriorment…
papiament
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per la major part de la població de Curaçao, on la llengua oficial és el neerlandès.
El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos
Ferrer Saiol
Literatura catalana
Escriptor i funcionari reial.
Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge, feu que aquest entrés a la Cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics
Ferrer Saiol
Història
Literatura
Escriptor i funcionari reial.
Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge, féu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics
Juan de Resa
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Capellà de Carles I, en l’edició castellana de les obres d’Ausiàs Marc fetes a Valladolid el 1555 inclogué un Vocabulario valenciano-castellano que conté unes 2 693 veus —en ocasions amb interpretacions equivocades—, que, malgrat el seu poc valor lexicogràfic, influí en la lexicografia valenciana posterior Hom ha suposat que s’inspirà en la Taula de vocables scurs de l’edició d’Ausiàs Marc del 1545
solleric
Lingüística i sociolingüística
Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular.
Dins d’aquest subdialecte es caracteritza pel tancament sistemàtic de o àtona en u /plurá/ ‘plorar’, /kulóm/ ‘colom’, com en el català central i a les altres illes, l’absència de les palatals k i g, la desaparició de la iod intervocàlica /sées/ ‘celles’, /burbáes/ ‘burballes’, la profusió de la r uvular en un bon nombre de sollerics deguda a les freqüents relacions comercials amb França, la variació fonètica de certs vocables /bẹlánses/ ‘balances’, /puvíl/ ‘pubill’, així com certs mots peculiars aubaïna 'roïna’, babaiana 'papallona’, beta 'pastera’, tipus d’embarcació
Guillem Serra
Història
Cavaller i traductor.
El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol…
,
arrel
Lingüística i sociolingüística
Un dels elements etimològics de què es compon un mot.
Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els…
Lluís Galiana i Cervera
Literatura
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis d’Oriola, Ontinyent i València Publicà comentaris a obres de fra Luis de León 1769, 1765 i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1926 Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia Madrid i a les biblioteques Universitària i Municipal de València Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles 1768, 1776…