Resultats de la cerca

Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana 1870-92 Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal coincidí en això amb KMenger i WSJevons , generalitzà l’anàlisi a diversos…

Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat

Deixeble de Vilfredo Pareto i exprofessor d’economia política de la Universitat de Roma Ha analitzat la formació de preus en situacions de monopoli i duopoli, ampliant l’anàlisi de Walras de l’equilibri de mercat La seva obra principal és Principi di economia corporativa 1938

Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc

Indica, per exemple, les tones de carbó necessàries per a produir una tona d’acer o les hores-home necessàries per a produir una tona de ciment Interrelaciona, per tant, els balanços materials de diferents sectors involucrats en un procés productiu És semblant al coeficient tècnic de les taules input-output, però se'n diferencia perquè expressa les relacions obtingudes en les empreses que treballen més eficaçment i, a més, és establert en quantitats físiques Introduït per John Walras, el concepte fou primerament aplicat a la metodologia de la planificació soviètica

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973…

Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…

Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…

Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i…

El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències dels canvis en…