Resultats de la cerca

A Barcelona fundà el setmanari Vida Galante , i dirigí a Madrid les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos Les seves primeres novelles són de caràcter eròtic, tendència que després esdevingué més matisada El seductor 1902, Memorias de un vagón de ferrocarril 1925, la sèrie Las raíces 1934, Un hombre se va 1964 També és autor d’unes memòries

Format a l’escola de San Fernando de Madrid, amb RBalaca i Fde Madrazo, i a París amb Meissonier Fou un seguidor destacat del preciosisme fortunià, en obres com ara La visita inoportuna Museo de Bellas Artes de Bilbao

Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…

De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-non nonetes…

Zamacois subdivideix la frase en períodes, el període en subperíodes, i el subperíode en membres de subperíode, membres que, eventualment, es poden igualment subdividir En principi el membre, com a subdivisió del subperíode, no implica dimensions determinades tot i que sembla coincidir amb el motiu

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ EZamacois FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ EZamacois, Bianca Valoris, Ramon Quadreny, Josep Balaguer, Leandro Cinca, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Antònia Baró, Julián de la Cantera ESTRENA Barcelona, juny del 1919 i agost del 1920 Sinopsi L’esperit del Dr Riaza turmenta la vida de dos amants La trama comunica el misteriós terror que envaeix els personatges a través d’un curiós cas de desdoblament de personalitat Producció El film de la prestigiosa productora Studio Films s’estrenà oficialment el mes…

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari…

Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J Zamacois, JB Lambert i J Lamote de Grignon a Barcelona Fou director de la Schola Cantorum de Comillas 1924-27, 1932-69, on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma 1954-60 i director del Coro de la Universidad de Madrid 1969-73 Destacà sobretot com a compositor de música religiosa