Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Mia Farrow

Mia Farrow
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà en el teatre el 1963 i cinc anys després ho féu en el cinema interpretant Rosemary's Baby , de RPolansky, i Secret Ceremony , de JLosey Més endavant actuà en The Great Gatsby 1974, de JClayton i A Wedding 1978, de RAltman Vinculada sentimentalment a WAllen fins el 1992, en protagonitzà, entre d’altres, els films The Purple Rose of Cairo 1985, Hannah and Her Sisters 1986, Radio Days 1987, September 1988, Another Woman 1989, Crimes and Misdemeanors 1989, Alice 1990, Shadows and Fog 1992 i Husbands and Wives 1992 Posteriorment intervingué en Widow's Peak JIrvin, 1994, Miami Rhapsody…
trinomi | trinòmia
Josep Maria Bardolet
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut com a Mia.
Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat
Josep Maria Ordeig Malagón
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com Mia Ordeig.
S’inicià al Club Patí Voltregà, se n’anà al Club Patí Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria, posteriorment jugà amb el Futbol Club Barcelona 2006-13, el Club Patí Vic 2013-18 i des de la temporada 2018-19 amb el Voltregà En el seu palmarès figuren tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2001, una Copa Intercontinental 2009, tres Copes Continentals 2007, 2008, 2010, cinc Lligues 2007-10, 2012, cinc Copes del Rei 1999, 2007, 2011, 2012, 2015 i quatre Supercopes d’Espanya 2008, 2009, 2012, 2013 També fou internacional, tant en categories inferiors com en l’àmbit…
Abba

Abba
Música
Grup suec de música pop format el 1971 i integrat per Agnetha Fältstkog (veu), Anni-Frid Lyngstad (veu), Bjorn Ulvaeus (guitarra, veu) i Benny Anderson (teclats, sintetitzador, veu).
El nom del grup és format per les inicials dels noms dels quatre intehrants Assoliren la fama internacional el 1974 en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Waterloo , que es convertí en número u als EUA i gran part d’Europa Amb temes posteriors com SOS , Mamma mia o Fernando entraren a les llistes de vendes mundials El grup es dissolgué l’any 1981 després dels divorcis de les dues parelles integrants Entre els seus discs enregistrats cal destacar Waterloo 1974, Voulez-vous 1979 i Super Trouper 1980 Durant els anys vuitanta, els membres d’Abba dugueren a terme diverses…
Marco Cara
Música
Compositor, llaütista i cantant italià.
Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…
Giovanni Comisso
Literatura italiana
Periodisme
Narrador i periodista italià.
Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina