Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
gralla de bec groc
© Mathias Bigge
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de gairebé 40 cm, de plomatge negre, potes vermelles i bec groc.
És sociable i habita als Pirineus, als Alps, als Apenins i a les muntanyes altes de Iugoslàvia i de Grècia
roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans
pardal d’ala blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 18 cm, que té el cap gris, la gola negra, les parts superiors brunes, les inferiors blanquinoses i les ales i la cua blanques amb les rèmiges primàries i les rectrius centrals negres.
Habita, més amunt de 1 500 m, als prats alpins de la serra de Cadí on és anomenat ocell de glaç , als Pirineus, als Alps i a les muntanyes del N de Grècia
perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
trencanous
Magnus Lindberg (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de 32 cm, que és de color castany fosc amb llistes de taques blanques.
S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus