Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Alps Lígurs
Serralada
Serralada situada al N i NW de Gènova; forma la terminació septentrional dels Apenins.
Alps Australians
Serralada
Nom donat a la part meridional de la Great Dividing Range.
àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern
Alps de l’Alta Provença
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Fins al 1970 s’anomenava Baixos Alps La capital és Dinha 16064 h 1999
cabra dels Alps
Cabra dels Alps
adv7440 (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d’alçada, de pelatge aspre i espès, d’un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda
Alps de Kitzbühel
Serralada
Conjunt muntanyós d’Àustria que s’aixeca sobre la vall de Salzach, al N dels Tauern, des del Zillertal.
Alps de Transsilvània
Serralada
Serralada accidentada al S de Romania.
És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània
Provença-Alps-Costa Blava
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
Engloba els departaments d’Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa La capital és Marsella
actius líquids en mans del públic
Economia
Agregat monetari constituït per l’agregat monetari M3 més els instruments crediticis a curt termini de les administracions públiques (bons, pagarés del tresor, lletres del tresor, i d’altres valors emesos pels ens territorials) en mans de les famílies i de les empreses, així com altres actius transferibles emesos pel sistema creditici.
Delfinat
Delfinat El cim de Barre des Écrins, als Alts Alps
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…