Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Tagliamento
Riu
Riu de la Itàlia septentrional (172 km).
Neix als Alps Càrnics, travessa el Friül i desguassa a l’Adriàtica, aigua avall de Latisana Rep el Fella per l’esquerra
Reşita
Ciutat
Capital del judeţ de Caraş-Severin, al Banat, Romania.
Situada en els contraforts dels Alps de Transsilvània, és un dels principals centres industrials de Romania centre metallúrgic té fàbriques de turbines, generadors i locomotores
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita,…
Gippsland
Regió
Regió de l’estat de Victòria, al SE d’Austràlia.
És una vasta depressió que s’estén d’est a oest fins a la badia de Port Phillip i constitueix l’orla marítima dels Alps Australians Conreus diversos lignits
rosalia alpina
Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
Piave
Riu
Riu del nord d’Itàlia, al Vèneto, tributari de la mar Adriàtica (220 km de longitud i 4 100 km2 de conca).
Neix al peu del Peralba, als Alps Càrnics, prop de la frontera austríaca En el tram inferior es divideix en braços i desguassa al nord de la llacuna de Venècia
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
Saane
Riu
Riu de Suïssa (129 km).
Neix al SW dels Alps Bernesos i desguassa per l’esquerra a l’Aare, més avall de Berna Hom hi ha format el pantà de Greyenzer See Lac de la Gruyère
santbernat
Gos santbertnat
Avnerr | Dreamstime.com
Mastologia
Raça de gossos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i tacat de roig sobre fons blanc.
També és anomenat gos de Sant Bernat És tranquil i valent Originari del Gran Sant Bernat dels Alps, hom l’ha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu