Resultats de la cerca
Es mostren 35434 resultats
any litúrgic
Cristianisme
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.
Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pascua, i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l'advent, temps de preparació al Nadal i a l'Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa, centre de l’any litúrgic, és precedida…
any tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades del Sol pel primer punt d’Àries.
Durant aquest interval de temps el Sol recorre 360° de l’eclíptica menys el desplaçament en sentit retrògrad per a un observador en l’hemisferi nord, del primer punt d’Àries, conegut per precessió dels equinoccis, de valor que, bé que no és constant a causa de la nutació, és d’uns 50´,2 l’any Si hom compta l’any tròpic en dies veritables, troba que té un dia menys que comptat en dies sideris, pel fet que, en variar l'ascensió recta del Sol 24h en un any i recórrer el Sol l’eclíptica en sentit directe, durant aquest interval, el Sol passa pel meridià del…
any nou
Cronologia
Història
Primers dies de l’any amb relació a l’any que acaba.
L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc…
any llum
Astronomia
Unitat usada en astronomia amb finalitats de vulgarització i que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any.
El seu valor és de 9,46×10 1 5 m equivalent a 63 240 unitats astronòmiques o bé 0,306 parsecs Malgrat l’ús habitual que se'n fa, cal usar, al seu lloc, unitats astronòmiques u a astronòmic o parsecs
any
Cronologia
Unitat de mesura del temps, que correspon aproximadament a l’any solar o tròpic.
any
Cronologia
Història
Període de temps que abraça de l’1 de gener al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d’una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s’hi han esdevingut i amb relació als anys precedents i subsegüents.
La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I s VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis…
any
Període de dotze mesos comptat a partir d’una data determinada, independentment de si aquesta data coincideix o no coincideix amb l’inici de l’any civil; denominació emprada especialment als documents públics.
any
Esoterisme
Espai de dotze mesos de l’edat d’una persona comptat des del dia i el mes del naixement; és referit també, per extensió, a la vida dels animals i a l’existència o a la durada de les coses.
any
Agronomia
Cadascun dels cercles que apareixen al tronc tallat d’un arbre, corresponents al creixement anual, especialment els cercles de l’escorça de suro.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina