Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Església armènia
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.
Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la…
Anahita
Mitologia
Deessa persa de la fertilitat i de la pluja, d’època aquemènida.
El seu culte anà associat al de Mitra Fou molt venerada a Armènia i a tota l’Àsia menor
Jàfet
Segons l’esquema genealògic que després del diluvi sistematitza els pobles coneguts a l’Orient bíblic, tercer fill de Noè.
És tingut per pare dels diversos pobles que ocupaven el nord de Pèrsia, Armènia, Turquia, Grècia, Itàlia i el sud de la península Ibèrica
Diatèssaron
Fusió dels texts dels quatre evangelis (τò διà τεσσάρων ε’yαγγελίων) en un sol text.
És obra de Tacià s II Conservat fragmentàriament en grec i en diferents versions armènia, àrab, persa, etc, hom ha intentat de restaurar-ne el text siríac original a través de les citacions dels escriptors eclesiàstics
Sources Chrétiennes
Col·lecció de texts patrístics i postpatrístics, amb text crític i traducció francesa, iniciada a París, el 1942, per H.de Lubac i J.Daniélou i dirigida per C.Mondésert.
Comprèn tres sèries llatina, amb una continuació medieval on han estat publicats sobretot autors monàstics, grega, amb autors bizantins Simeó el Nou Teòleg, Nicolau Cabasilas, etc, i oriental siríaca Efrem, Filoxè de Mabbug, etc, armènia Gregori de Narek, etc
Dašnaksutiwm
Història
Moviment independentista armeni, que significa ‘Federació Nacional’.
Fou fundat el 1890 a Tbilisi i adoptà un programa revolucionari inspirat en el partit social revolucionari rus, però contrari al socialisme del hinčak Durant la Primera Guerra Mundial lluità contra els turcs i els russos, cercant la independència armènia
Metges Sense Fronteres
Medicina
Organització no governamental internacional fundada a França el 1971 per un grup de metges i de periodistes amb l’objectiu de proporcionar assistència mèdica a les víctimes de conflictes bèl·lics o desastres naturals.
Present en els conflictes armats més importants d’arreu del món Vietnam, Líban, Cambodja, Afganistan, Somàlia, Kurdistan, Iugoslàvia, Ruanda, Txetxènia, etc i en les grans catàstrofes naturals terratrèmols de Nicaragua, d’Armènia, etc epidèmies causades per les inundacions de Moçambic, per la fam a Etiòpia, Sudan, etc, ha estès una extensa xarxa de difusió i d’informació especialment per Europa a l’Estat espanyol és present des del 1986, l’Amèrica del Nord i Àsia La seu és a Brusselles El 1999 rebé el premi Nobel de la pau
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la promesa Isabel d’…
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa…