Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
auriculària
Micologia
Gènere de fongs heterobasidiomicets, de l’ordre dels auricularials, que formen làmines gelatinoses, plegades, grises o violàcies sobre arbres morts o febles, especialment entre saücs i sureres orella de Judes
).
auriculària
Zoologia
Larva dels holoturioïdeus quan travessa la primera fase larval.
Presenta una banda ciliar de forma sinuosa, i és pelàgica Per metamorfosi dóna lloc a la fase larval següent, la doliolària
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat
doliolària
Zoologia
Larva dels holoturioïdeus, de forma ovalada, que prové de la metamorfosi de la forma auriculària
.
És originada pel trencament de la banda ciliar de l’auriculària i el desplaçament subsegüent dels trossos per a formar 5 o 6 anells transversals, parallels i ciliats
dermàpters
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…
Novetats en la fauna dels mol·luscs
Oxychilus albuferensis és una espècie descrita fa poc, que es distingeix per la seva notable escultura de solcs espirals i radials És endèmica de les bosquines humides i les depressions interdunars de s’Albufera d’Alcúdia És distinta d’ O yartanicus , igualment de recent descoberta a l’extrem nord-oriental de Mallorca, com també d’ O lentiformis , la qual no és endèmica de les Gimnèsies com se suposava, sinó només de Menorca Cristian R Altaba La fauna malacològica dels Països Catalans està experimentant canvis profunds, tant pel que fa a la distribució com a la seva composició específica A…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
equinoderms
Zoologia
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.
Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…
Els dermàpters: tisoretes i afins
Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…