Resultats de la cerca

Residí des de petit al Brasil, on entrà a la Companyia de Jesús 1623, i fou ordenat de sacerdot 1635 Actuà en diverses missions diplomàtiques a Lisboa Reclamat per la seva posició proindiana, fou condemnat a arrest domiciliari 1667-68 El 1681 retornà al Brasil Considerat un dels millors prosistes i oradors portuguesos, han estat recollits 15 volums de sermons 1679-99 i 3 de cartes 1735 Hom començà la publicació de les seves obres completes el 1854

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…

Metge i funcionari governamental, es dedicà al periodisme fins que morí en un naufragi La seva única novella, Memórias dum sargento de milícias , fou publicada en fascicles el 1853

El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…

Visqué uns quants anys al Brasil, on dirigí la História da Colonitzação portuguesa no Brasil Escriví novelles Filho das Ervas, 1900 A Paixão de Maria do Ceu , 1902, d’ambientació històrica, obres teatrals O grande Cagliostro , 1905 Inimigas, 1913 i una crònica politicocultural Cartas de Lisboa , 1904 i 1906

De formació naturalista, inicià el simbolisme al Brasil La seva obra palesa un riquíssim llenguatge i una certa tendència a l’opulència expressiva Desconegut al seu temps, avui és considerat un dels poetes més notables del Brasil La seva obra és relativament escassa Missal 1893, Broquéis 1893, Evocações poemes en prosa, 1898, Últimos sonetos 1905

En una primera etapa es dedicà, des de molt jove, a la confecció i creació de roba femenina i després es sentí atret per l’art Publicà l’obra Breda, pinzellades a tort i a dret 1948, la portda de la qual és del pintor Josep Aragay Estrenà sardanes i algunes peces escèniques a Breda El 1952 emigrà a Amèrica i s’establí a São Paulo Brasil, on es dedicà a la venda de roba i després reprengué la seva activitat de confecció de roba femenina, faceta en la qual esdevingué un creador reconegut Afeccionat a escriure, guanyà alguns premis literaris i collaborà a la revista “Ressorgiment”,…

Inicià la seva obra dins l’idealisme indigenista d’origen romàntic, seguint fonamentalment l’obra de José de Alencar, però evolucionà després cap a un naturalisme a la manera de Zola, amb marcada preocupació social Les seves obres més importants són O Mulato 1881, Casa de pensão 1884, O cortiço ‘La casa de veïnat’, 1890, O esqueleto 1893

Participà en el moviment modernista del seu país i conreà, amb gran originalitat i actitud polèmica, la poesia Pau Brasil , 1925 i la novella Marco Zero , 1943

Emigrà al Brasil 1921, on exercí el periodisme i publicà la seva obra fonamental, ' Ala bisāṭ al-rīḥ 1929 Adaptà a l’àrab diverses poesies de Villaespesa, que traduí al castellà una part de la seva obra