Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium

Llicenciat en filosofia i lletres i sacerdot 1882 fou membre de la societat La Jove Catalunya i fundà a Girona La Vetllada 1881, primer setmanari d’aquesta ciutat, de marcat to conservador Deixà inèdites les seves poesies, que pòstumament foren recollides en Semprevives 1910 i en Lectura Popular Com a compositor és autor de dues misses per a veus i acompanyament instrumental

Formava part, juntament amb Juli Garreta, que influí fortament sobre seu, de l’orquestra de cambra de Sant Feliu de Guíxols al voltant de l’any 1912 Ha escrit sardanes notables, entre les quals es destaquen La penitent i Somniant

Format a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l’any 1607 Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de…

Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona i feu de fiscorn i música de cobla Fou fiscornaire en diverses cobles Del 1963 al 1977 fou director i primer fiscorn de la cobla Els Montgrins i posteriorment de La Principal de la Bisbal 1977-90, en la qual succeí el seu mestre Conrad Saló i Ramell Des del 1996 ha dirigit la cobla La Flama de Farners, de Santa Coloma de Farners, i és professor del Conservatori de Girona És autor de nombroses sardanes, entre d’altres  En Lluis de casa 1963, Dilecte Mestre 1980, Carme 1982, Centenària 1988, Fent camí 1996, La memòria dels cargols…

El seu primer èxit fou la cantata Hymnus els hereus de la Muntanya Blanca 1873 Els Cants moravis 1876 i les Danses eslaves 1878 i 1886 li obriren les portes del públic anglès el 1884 dirigí a Londres el seu Stabat Mater Fou director del conservatori de Nova York 1892-95, on s’interessà pels ritmes i les melodies populars dels EUA Del 1901 al 1904 dirigí el conservatori de Praga Escriví nou simfonies la Novena , dita del ‘Nou Món’ 1893, ha esdevingut cèlebre, bé que les tres anteriors Sisena , 1880 Setena , 1885 Vuitena , 1889 són igualment remarcables Deixà música de cambra tercets,…

Fou ordenat sacerdot a Roma 1870 El 1872 fou nomenat sotsxantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona 1885 Publicà Estudios históricos sobre el canto llano 1885

Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític  Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora  Isabel Güell  i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la  Companyia…

Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…