Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
Ludwig von Schwanthaler
Escultura
Escultor alemany.
Com la major part dels seus contemporanis, seguí fidelment la influència marcada pels postulats de l’escultor Thorwaldsen, que arribà a imitar La irradiació de la seva obra se centra a la ciutat de Munic, on cal destacar el conjunt denominat Bavaria monument a Baviera
Pierre de Francheville
Escultura
Escultor francès.
Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre
François-Joseph Bosio
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc
Guillem Torres i Robert
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Deixeble i gendre d’Esteve Sancho Guanyà accèssit de primer premi de dibuix i matemàtiques a la Societat Mallorquina 1779 Pintà la Immaculada Concepció i el Nom de Jesús parròquia de Porreres, la Beata Catalina Tomàs capella de l’església de Santa Magdalena, Immaculada amb sants 1806 Llubí, collecció particular, la capella de la beata Catalina Tomàs a l’església de Llucmajor, etc Com a escultor féu una Mare de Déu del Roser església de Porreres, la Verge Morta a Campos, etc Fill seu fou Miquel Torres i Sancho Palma, Mallorca 1797 — ~1885, escultor i pintor de l’…
Joaquim Claret i Vallès
Escultura
Escultor.
Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme
Antoni Riba i Garcia
Escultura
Escultor.
Deixeble de Ramon Cerveto i Vestraten a Tortosa i de Joan Baptista Font a la Llotja de Barcelona Es relacionà estretament amb els Vallmitjana Té obres a l’església de Sant Joan de Lassalle de Manresa i collaborà amb Antoni Gaudí a la Casa Vicens i a la Sagrada Família Exposà al Centre d’Aquarellistes de Barcelona 1885 Treballà molt en terra cuita Conreà el pintoresquisme i el retrat i deixà la professió aviat Era pare de l’escriptor Carles Riba El seu germà Carles Riba i Garcia Tortosa 1870 — Barcelona 1941, també escultor, treballà especialment la talla de fusta
Ferran Tarragó i Corcelles
Escultura
Escultor.
Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador
Augustin Pajou
Escultura
Escultor francès.
Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals
Manuel Álvarez de la Peña
Escultura
Escultor castellà.
Ocupà alts càrrecs com a escultor oficial de Carles III Collaborà amb l’arquitecte Ventura Rodríguez en la Font d’Apollo Madrid, passeig del Prado i és autor, entre altres obres, del relleu Imposición de la casulla a San Ildefonso ~ 1785, Toledo, catedral El seu estil és d’un neoclassicisme incipient entroncat encara en la tradició barroca
Miklós Izsó
Escultura
Escultor hongarès.
Ajudant de picapedrer, s’interessà per l’art, inicià els seus estudis a Pest, i els continuà a Viena 1857-59 i a Munic 1859-61 Malgrat els seus inicis tardans i la seva mort prematura, és considerat el principal escultor hongarès del s XIX De la seva obra, destaquen les petites figures de terracota, a la manera d’esbossos Pagesos ballant