Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Josep Flavi
Historiografia
Historiador jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties.
Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis
Flavi Rufí
Història
Ministre romà d’origen aquità.
Nomenat per Teodosi magister officiorum i cònsol 392, succeí Tacià com a prefecte del pretori A la mort de Teodosi 395, fou guia d’Arcadi a l’Orient Obtingué d’Honori l’expulsió de les tropes de Flavi Estilicó , que, amb el pretext de plantar cara a Alaric, ocupaven la Mèsia i la Tràcia, i de deixar el contingent oriental de l’exèrcit als capitans gots Gaina i Timasi, però fou mort per un soldat per ordre de Gaina
art flavi
Art
Art de l’època dels emperadors flavis.
Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó
Flavi Vegeci
Literatura
Escriptor llatí.
Ocupà un càrrec important en l’administració de l’imperi i s’ocupà sobretot de temes militars, com es reflecteix en el seu Epitome rei militaris , en quatre llibres, on pretén de posar remei a la decadència present mitjançant l’estudi i l’aplicació de l’estratègia militar del passat
Flavi Víctor
Història
Emperador romà d’Occident (384-388).
Fill de l’usurpador Màxim , en fou també collega en l’imperi Encarregat de defensar la Gàllia, fou vençut i mort pel gal Arbogast, general de Teodosi
Flavi Sabí
Història
General i polític romà, germà gran de Vespasià.
Fou legat de la Mèsia 49-56 i prefecte de Roma sota Neró i Otó Vitelli li lliurà el poder 69, però els seus soldats s’hi oposaren i el mataren al Capitoli, on s’havia refugiat
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Flavi Arrià
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof grec.
Fou un alt funcionari del govern imperial romà i escriví diversos llibres d’història, entre els quals L’expedició d’Alexandre , que és el millor document que ha estat conservat de les campanyes d’aquest
Flavi Avià
Literatura
Escriptor llatí del final del s IV dC.
És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edat mitjana
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina